Quan la Jaha Dukureh va arribar a Nova York amb quinze anys per a casar-se amb un home que ni tan sols coneixia, es va adonar que li havien practicat la mutilació genital. Avui és ambaixadora a l’Àfrica de l’ONU Dones i lluita per erradicar la mutilació genital femenina (MGF) i el matrimoni infantil.
Com la Jaha, es calcula que uns 200 milions de dones i nenes d’arreu del món han patit la MGF. En el Dia Internacional de la tolerància zero amb la mutilació genital femenina, aprofundim en aquesta pràctica: què pot provocar a les dones, per què es practica o quina és la situació actual a Catalunya.
L’ablació o MGF inclou tots aquells procediments que consisteixen en la resecció parcial o total dels genitals externs del sexe femení, així com altres lesions dels òrgans genitals femenins per motius no mèdics. A més, és internacionalment reconeguda com una violació greu dels drets humans, la salut i la integritat.
Per què es practica la mutilació genital femenina?
L’ablació es justifica, des de les comunitats que la practiquen, amb diferents arguments, tal com expliquen des de la Fundació Wassu de la UAB:
1. “Ho diu la tradició”: amb la finalitat de garantir que les nenes es preparin per a la vida adulta i per al matrimoni sense ser excloses de la comunitat, algunes famílies continuen exercint aquesta pràctica com una tradició.
2. “Ho diu la religió”: l’ablació es practica en certes comunitats musulmanes, cristianes coptes i jueves falasha. Dins d’aquestes tradicions hi ha molta diversitat en la interpretació doctrinal de la mutilació genital femenina. L’OMS explica que, tot i que alguns líders religiosos la fomentin, altres la consideren irrellevant i també n’hi ha que contribueixen a la seva eliminació.
3. “És més net”: algunes comunitats practicants perceben els genitals externs de les dones com a parts del cos “brutes” abans de circumcidar-les.
4. “És més bell”: certs grups consideren que els genitals externs femenins són parts “antiestètiques”.
5. “Preserva la virginitat, l’honor de la família i prevé la promiscuïtat”: en algunes societats, la virginitat femenina és un requisit previ i indispensable per a contreure matrimoni del qual depèn l’honor de la família, i relacionen la MGF amb el manteniment de la virginitat.
> Per aprendre més sobre les raons que duen certes comunitats a practicar la mutilació genital femenina, consulta el web de la Fundació Wassu.
Què implica l’ablació?
Tal com descriuen des de l’Organització Mundial de la Salut, l’ablació no té cap benefici per a la salut, i genera perjudicis a dones i nenes de múltiples formes.
Implica l’escissió i la lesió de teixit genital femení sa i normal, i interfereix en les funcions naturals del cos. Les complicacions immediates poden ser: dolor intens, hemorràgia, inflamació dels teixits genitals, febre, infeccions com el tètanus, problemes urinaris, estat de xoc, o inclús la mort.
A mitjà o llarg termini, les complicacions també poden ser diverses i en diferents graus: problemes vaginals, infeccions urinàries, dificultats a l’hora de tenir relacions sexuals, problemes menstruals, major risc de complicacions en el part i de mortalitat neonatal, necessitat de noves intervencions quirúrgiques, trastorns psicològics, entre altres.
Prevenció de la mutilació genital a Catalunya
Des del 2007 existeix a Catalunya el “Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina” amb l’objectiu de promoure la informació, la formació i el respecte pels drets humans en la prevenció de l’execució de l’ablació. La intervenció judicial és el darrer esglaó del procés i només s’utilitza en aquells casos en què les intervencions prèvies que contempla el protocol no hagin aconseguit les garanties necessàries.
La llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, inclou la problemàtica de la mutilació genital femenina, que la classifica com un tipus de violència masclista en l’àmbit social o comunitari.
Així doncs, es realitzen formacions a personal sanitari de Catalunya per a aplicar el protocol establert. També es formen persones catalanes amb orígens en països en què es practica l’ablació (o directament a persones locals dels països en qüestió) perquè contribueixin a la tasca de sensibilització sobre els perills de la mutilació genital femenina, entre altres mesures per a evitar la realització de la pràctica.