Règim econòmic
La taula que va portar per títol "Règim econòmic" va debatre sobre quin marc econòmic hauria de guiar la provisió d'un servei públic essencial com és l'aigua. A diferència d'altres serveis públics essencials, el subministrament d'aigua s'ha basat històricament en el principi de recuperació de costos —i així ho recull la Directiva marc de l'aigua— i d'autonomia financera, amb un important debat al voltant de les inversions. Instruments com el cànon concessional han obert la porta a les nombroses privatitzacions que han tingut lloc les darreres dues dècades. Quant a l'usuari, el rebut de l'aigua és emprat com a font de finançament d'accions alienes al cicle integral de l'aigua, té un format variable a cada municipi que en dificulta la comprensió i no necessàriament està plantejat sota criteris de justícia social, ambiental i redistributiva.
Els títols de les intervencions i els quatre ponents de la taula rodona, moderada per Lluís Basteiro, cap del gabinet d'Aigua i Energia de l'Ajuntament de Barcelona, van ser:
"Les tarifes del cicle de l'aigua com a eina per a la gestió de la demanda", a càrrec de Joaquín García Lucea, responsable tributari de l'Ajuntament de Saragossa
"Com garantir l'assequibilitat del dret humà a l'aigua i al sanejament mitjançant les tarifes", a càrrec de Cristina Barberà, membre d'Enginyeria Sense Fronteres, autora de l'estudi "DHAS i tarifes"
"La construcció de la tarifa i altres aspectes econòmics", a càrrec d'Aure García, gerent d'Aigües del Prat
"El paper dels treballadors i les treballadores en la tarificació de l'abastament de l'aigua", a càrrec de José Manuel Jurado, responsable de Sostenibilitat a CCOO Catalunya i membre de Comissió de Preus de Catalunya