Camins i molins
El petit carreró que, lleugerament corbat, s’obre al 185 de la rambla de Guipúscoa està compartit pels municipis de Barcelona i Sant Adrià. És el límit entre els dos municipis, a més un dels pocs trams supervivents de l’antic camí de la Verneda que unia el nucli del Clot i la carretera de Mataró.
A l’Edat Mitjana, aquest delimitava la terra ferma apte per al cultiu de les maresmes litorals i fluvials, més aptes per a la ramaderia. Actualment és el testimoni dels temps previs a la urbanització de Sant Martí de Provençals, ja que la construcció de la Cobega el va fragmentar i en va deixar dos trams inconnexos a banda i banda de la factoria.
Aigua que belluga molins
Just on el camí es trobava amb l’actual rambla Guipúscoa hi havia, des de l’Edat Mitjana i fins el 1957, el Molí d’Altafulla (o de la Verneda), que es movia amb l’aigua de la sèquia Madriguera.
Es tracta d’una infraestructura singular per la seva significació com a referent. Ja apareixia en un dels primers mapes de Barcelona, del setge de 1697, però molt abans, el 1345, un document eclesiàstic en feia referència per delimitar la jurisdicció de les parròquies de Sant Andreu i de Sant Martí.
La delimitació administrativa
Les sèquies de la Madriguera i la Verneda corresponien a una antiga llera del riu Besòs en la seva zona inundable, i conformaven els límits de les parròquies de Sant Martí, Sant Andreu i Sant Adrià. Més tard es van convertir en les fronteres dels diferents municipis, i de fet els parcel·laris més antics encara respecten aquest límit i no el del traçat actual del riu.