Barraques del Camp de la Bota amb el castell al fons 1950 aprox desconegut.
Barraques La Perona .1980.
Tramvia pel carrer Rogent. 1969.
Festa dels Tres Tombs passant per

Sant Martí era un territori ampli gairebé deshabitat, situat als afores de la muralla de Barcelona. S'estenia des del nord fins al riu Besòs i des del mar fins a la muntanya del Carmel. En aquells temps, la línia de la costa estava més reculada, i gran part del que ara són els barris del Poblenou i el Besòs o bé eren maresmes insalubres o bé aiguamolls i llacunes, que constituïen un perllongament natural del delta del riu Besòs. És així com al llarg dels segles, amb el retrocés de la línia de costa i l'acció humana, la seva superfície va augmentar fins a esdevenir un dels pobles més extensos del pla de Barcelona.

Els orígens d'un poble petit i un hàbitat dispers

L'origen etimològic de Provençals es remunta a l'època del domini romà sobre el pla de Barcelona. Els romans anomenaven ager provincialis les terres de conreu properes a les seves colònies, destinades a proveir d'aliments la ciutat. La construcció d'una capella romànica consagrada a Sant Martí de Tours va acabar de formar el nom de Sant Martí de Provençals. Al seu voltant, es va constituir una sagrera, s'hi van edificar algunes masies, i es va formar un conjunt que durant segles va ser l'únic punt de referència de població martinenca.

El pas de nucli rural a poble industrial i obrer

L'arrencada de la indústria a Sant Martí es va produir arran de la prohibició, el 1846, de l'Ajuntament de Barcelona de construir més fàbriques a l'interior de la ciutat emmurallada. Així, les fàbriques de teixits es van instal·lar al Clot, la Sagrera i majoritàriament al barri del Taulat, aprofitant la bona situació de terres planes i riques d'aigua subterrània al Poblenou.