Centre Cívic La Mina

Les moltes vides d’aquest edifici particular han ofert totes les visions de lleure i creixement personal possibles a la ciutadania de la Mina i del Besòs i el Maresme

Erigit els anys setanta, el gran interès de l’edifici des del punt de vista arquitectònic és la intervenció a què es va sotmetre el 1992 per fer-ne l'aleshores anomenat Casal Cívic i Comunitari de la Mina, actualment Centre Cívic. Va ser un dels primers projectes comuns dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós

Van obtenir-hi un gran ressò internacional per la innovadora i la capacitat d’investigar en la forma i en l’expressivitat, i a més, mantenint un llenguatge propi s’hi reconeix la influència del racionalisme i el constructivisme orgànic. De fet, van mantenir l’edifici pràcticament íntegre, però amb aquests preceptes i una estudiada definició dels accessos i els espais, li van donar la volta. El més espectacular és l’enreixat reticular d’acer del fals sostre, que li atorga una personalitat única.

El 2009 va tenir lloc una nova intervenció per ubicar-hi la nova biblioteca, que va suposar tot un revulsiu al barri.

Espai social, civisme col·lectiu

L’equipament és entre els carrers Venus, Ponent i Cristóbal de Moura i la rambla de la Mina, ben a tocar del límit administratiu de Barcelona. Això fa que l'activitat del centre reuneix en un únic punt de trobada les associacions d’una i altra banda.

Edifici multiús

L’edifici es va construir el 1974 per acollir-hi un local d'espectacles, però aquesta funció va durar pocs anys. La mancança d’escoles i la perseverança veïnal van afavorir el trasllat d’una escola professional per a joves que hi havia al Camp de la Bota, que tampoc no va durar gaire anys. Com a Centre Cívic l’edifici ha trobat la seva funció perfecta, i més encara en afegir-hi la biblioteca.