Ubicat en un espai característic dissenyat per al foment de la relació entre les persones, aquest barri és avui un referent de col•lectivitat social i reivindicació veïnal

El 1964, el règim franquista va organitzar una amplíssima campanya de propaganda que sota l’expressió XXV Años de Paz commemorava els 25 anys del final de la Guerra Civil. Es van dur a terme tot tipus de propostes arreu de l’estat, fins i tot la construcció d’hospitals i barris, que volien oferir una imatge de modernització del país. El Grupo La Paz, actualment barri de la Pau, es va alçar el 1963 en aquest context.

L’entramat urbà com a virtut social

L’Obra Sindical del Hogar va construir un polígon prototípic que disposava de manera intercalada blocs diversos de 5 a 18 plantes i espais lliures per a l’ús social. El temps va demostrar que el disseny provocava una indefinició dels espais de lleure que els feia poc efectius, cosa que es va afegir a les deficiències constructives i de dotació de serveis típiques de l’època.

Amb la democràcia, i sota l’impuls veïnal, són qüestions que s’han anat resolent gradualment. Hi van contribuir decisivament les remodelacions de les rambles de Guipúscoa i de Prim, que van afavorir la integració urbanistica i social del barri i la consolidació dels vincles amb l’entorn per fer-ne el barri verd, actiu i amable que és actualment.

Espais de lleure, verd urbà

La disposició dels blocs dels habitatges, no pas alineats amb un frontal a les vies públiques sinó ocupant la part central de les illes de cases, recorda els bastíssims polígons que es van alçar en les repúbliques soviètiques en els anys més compromesos del comunisme, característics pel fet que les àrees de lleure veïnal generen àmbits tranquils entre els edificis.