El Camí Ral
Via natural de connexió entre Barcelona i el nord, aquest camí, més tard anomenat carretera de Mataró, ha estat una artèria de desenvolupament de Sant Martí de Provençals
A la gasolinera de la Ciutat Esportiva del RCD Espanyol sorprèn trobar-hi un fragment de calçada de llambordes. Es tracta d’un tram supervivent del Camí Ral en la seva configuració del segle XIX, que a més té una secció de 10 metres de les vies del tramvia i un dels pals de la catenària instal·lada el 1903 en electrificar la línia.
Camins que perviuen
L’origen d’aquest traçat es remunta a l’època romana, quan es va construir un braçal de la Via Augusta cap a Blanes, Mataró i Badalona que es va anomenar Via Marinera. Per allargar-la a Barcelona calia travessar les llacunes, i en fer-ho es va marcar l’inici de la dessecació dels aiguamolls.
Es va mantenir com a via secundària, però el segle XIV es van començar a fer nous camis que hi enllaçaven, i la puixança de Barcelona l va convertir en la principal a l’Edat Mitjana. Aleshores ja se’n deia Camí Ral, i amb inici al Portal de Santa Clara, travessava Sant Martí i continuava nord enllà per Sant Adrià. El 1763 es va convertir en una carretera voltada de plataners (alguns dels quals perviuen encara), i a partir del segle XX adopta el paper d’eix viari de la plana fabril del Poblenou amb el qual passa a dir-se carretera de Mataró.
Els Indicis del Camí Ral: llambordes, vies i renglera d'arbres
Detall de lae vies del tramvia sobre la vella calçada de llambordes
Repertori de tramvies
Amb el creixement dels nuclis urbans va ser necessari implantar transport públic al Camí Ral, i el 1887 ja hi havia línies de tramvia. Els primigenis eren els de vapor anomenats “tramvies de foc”, i en electrificar la línia hi van passar models similars al Tramvia Blau del Tibidabo que els anys trenta, i fins el 1965, van ser substituïts pels coneguts com a “tanques”.