El parc de la Pau
Es tracta d’un dels darrers parcs que s’han incorporat a l’àrea metropolitana, que es va construir el 2004 amb la reforma de la Mina i el Fòrum. Fa 12 ha de superfície i respon a un disseny d’ordre naturalista i voluntat poc intervencionista dels arquitectes Iñaki Ábalos i Juan Herrero.
De fet, la urbanització és tan respectuosa que sembla natural, com si la mà de les persones no hi hagués intervingut. Hi dominen les palmeres i la lleugeresa de l’ondulació de les dunes, que hi donen un ambient molt especial, i el mobiliari urbà, de disseny contemporani, permeten gaudir de moltes perspectives inèdites.
El parc, la platja
Fa la funció de vestíbul de la platja del Camp de la Bota, que per la seva ubicació i malgrat de tractar-se d’una de les platges més atractives del litoral barceloní, és de les més tranquil·les de la ciutat. La longitud és dels 500 metres que hi ha entre el port esportiu i la desembocadura del riu Besòs, un altre espai inèdit del litoral que es fa molt interessant d’observar des d’aquesta perspectiva, del tot inèdita.
Perspectives de postal
El parc deu la seva denominació als Campaments de la Pau que van tenir lloc durant la celebració del Fòrum de les Cultures el 2004. Al llarg de quatre mesos van venir a Catalunya més de mil nens i nenes d’arreu del mon que vivien en situació de guerra o d’exclusió social, i la convivència pretenia difondre els valors de la pau, la solidaritat i la diversitat cultural.