El pont de Santander
La infraestructura facilita decisivament la connexió entre els barris dels antics municipis de Sant Andreu i de Sant Martí salvant la línia ferroviària del Maresme
El tren de Barcelona a Mataró va ser el punt de sortida de tota una xarxa ferroviària que es va estendre ràpidament. Eren línies de connexió entre punts, tot i que la seva implantació comportava la generació de barreres.
En el cas de la línia entre la Sagrera i Sant Adrià, aquesta sensació de mur no es va donar fins que els barris no es van engrandir i s’hi van atansar, i va ser en generar-se la necessitat de salvar aquell impediment entre la Verneda i la Pau i el Bon Pastor que es va construir el primigeni pont de Santander i les passeres per a vianants.
Un pont, com a via urbana
Els anys van fer insuficient la infraestructura, una situació que es va resoldre el 2024 amb la posada en marxa del pont actual. Ara, el pont és una infraestructura accessible que permet els desplaçaments a peu o amb bicicleta i que conté tots els elements vegetals, lumínics i de mobiliari urbà que fan pensar en una via urbana.
La millora del pont és el resultat d’una iniciativa ciutadana de les associacions veïnals. Es tracta d’una via de presentació de propostes establerta al Reglament de participació ciutadana que va permetre aquestes entitats promoure una idea que el Consell Municipal es va fer seva.
El pont de Santander, en la seva configuració actual
El pont de Santander, en la seva configuració actual a vol d'ocell
El pont de Santander, en la seva antiga configuració
Ponts que connecten, barris que conflueixen
La dinamització industrial va generar un flux ciutadà rellevant entre els barris d’una banda i altra de la via del tren, que la construcció de la ronda del Litoral per a les Olimpíades del 1992 va reforçar de manera exponencial. El pont de Santander és una infraestructura bàsica en els desplaçaments entre els barris de la Verneda i la Pau i del Bon Pastor.