El pou de l'Olzina
Primerament, el brollador de l’Olzina va abastir d’aigua els camps de conreu, i més tard els nuclis veïnals, però de tot allò només en queda el Pou Monsolís
En ocasions erròniament conegut com “de l’Alzina”, en aquest àmbit entre els carrers de Santander i de Fra Juníper Serra hi va haver l’últim vestigi dels camps de conreu del Bon Pastor. El nodria un pou que era a tocar de la sèquia Madriguera, prop d’on entroncava amb la sèquia Nova.
Amb la industrialització, el bucòlic paisatge que havia resistit el pas dels segles va desaparèixer, i només mantenen la petjada d’aquest passat agrícola tan recent alguns carrers inusualment corbats del polígon (que segueixen les velles sèquies) i el pou d’aigua que AGBAR anomena ara “de Monsolís”, evolució natural del vell pou de l’Olzina.
El bé preuat de l’aigua
En morir el 1924 Josep Nicolau d’Olzina i Ferret de Riusech, descendent del llinatge, el seu nebot Guillem de Pallejà, l’hereu i marqués de Monsolís, va vendre el pou el 1929 a la “Sociedad General de Aguas de Barcelona” per proveir les cases barates de Milans del Bosch i de Baró de Viver que s’havien de construir aleshores.
El 1957 tot va canviar amb l’inici de la construcció del polígon industrial i dels habitatges, un procés d’industrialització que va convertir el Bon Pastor en un dinàmic espai empresarial.
Bomba del pou Monsolís d'AGBAR, l'evolució del pou de l'Olzina
Nissagues, herències... i el valor de l'aigua
La llegenda diu que ancestres dels Olzina, d’origen a Cardona, van descobrir la imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la cova, el segle IX. Més enllà del mite, el fet és que la família es va establir a Barcelona el segle XV, i el 1458 ja ostentava drets d’explotació de terres, molins i pous de vora el riu Besós.