Fraternitat republicana

Un concepte tan republicà té la seva expressió artística en un espai del tot idoni, i de tan infaust record, com és un camp d’afusellament franquista

Allà on ara hi ha l’espai del Fòrum, no gaire dècades enrere era un espai funest, i és que de 1936 a 1952 el règim franquista hi va disposar el camp d’afusellament de Barcelona. El monument a la Fraternitat recupera el record de l’espai on va tenir lloc aquest tràgic episodi de la història contemporània de Catalunya.

L’art simbòlic

Erigit el 1992, és una obra de l’artista valencià Miquel Navarro que consisteix en un obelisc lleugerament corbat del qual sorgeixen eixos apuntant en direccions diferents. A la base, una placa amb una dedicatòria a les persones defensores de la república que hi van ser assassinades, amb un poema de Màrius Torres.

En el moment de la inauguració el text de la placa dels peus del monument no va complaure les persones membres l’Associació d’Ex Presos de Catalunya pel fet que era prou ambigu com per no distingir entre els executats d’un bàndol i altre de la Guerra Civil.

Aprofitant la reubicació de què va haver de ser objecte amb la urbanització del Fòrum, el 2004 es va corregir el text i des d’aleshores la frase és unívoca i es declara clarament en record a les persones ajusticiades en defensa de la república.

Camí sense retorn

El franquisme va triar aquest espai per a les execucions així que va acabar la guerra civil. A partir d’aleshores, les persones pendents de judici eren conduïdes a la presó Model, i en rebre sentència passaven a la presó del Poblenou, un recinte temporal establert a l’antiga Fàbrica del Cànem. La darrera destinació era el Camp de la Bota, des d’on els cossos es dipositaven en fosses a Montjuïc.