Habitatges de la Verneda
Mirant a muntanya des de la rambla Guipúscoa, a l’esquerra de la rambla de Prim s’estén un gran àmbit d’habitatges sorgits del Plan de urgencia social que el 1958 va donar resposta a l’èxode rural que comportava l’arribada a Barcelona de cada cop més població.
Aleshores es va programar la construcció de 10.000 habitatges a Sant Martí, que es van fer la dècada dels 60 i van transformar, de cap a cap, tot un sector de la ciutat que fins aleshores era d’ús agrícola gairebé en exclusiva.
Població en creixement constant
Urbanitzar el terreny amb la quadrícula del Pla Cerdà i configurar la rambla Guipúscoa com a prolongació del carrer Aragó, van fer accessible el transport públic i van integrar plenament el barri a la ciutat. Hi va ajudar molt la transformació d’aquesta gran via urbana, fins aleshores dedicada als vehicles, per fer-ne un passeig amb espais per a les persones, cruïlles amb semàfors i botigues.
Aquests polígons d’habitatges no destacaven ni per la qualitat constructiva ni per la dotació de serveis mínims, aspectes que es van anar resolent un cop arribada la democràcia impulsats per les decidides reivindicacions del veïnat organitzat.
La immigració i l'acollida
Primer des de la resta de Catalunya i després des de la resta de l’estat, a mitjans del segle passat arribava a Barcelona cada cop més població que s’hi havia d’allotjar. La urgència va trobar la solució en la construcció de polígons d’habitatges, que no sempre es van fer amb la cura i el metodisme que haurien estat desitjables