La creu adrianenca
Encara que situada en el terme municipal de Barcelona, aquesta creu de terme entre la rambla Guipúscoa i el carrer Concili de Trento és, en realitat, de Sant Adrià de Besòs, i vol assenyalar simbòlicament el límit dels dos municipis.
És de pedra artificial i està constituïda per un basament cúbic sobre el qual s’alcen quatre pilastres de fust cilíndric i llis amb motllura formada per tres filets semicirculars rematada per una triple corona d'anells troncocònics. Al centre de la base hi ha un fust cilíndric que sosté un capitell de forma troncocònica invertida amb decoració vegetal on descansa una creu amb els quatre braços iguals, de forma també troncocònica i revestits amb relleus que simulen cordes teixides a espiga. El punt central de la creu està ressaltat amb un cercle de secció cilíndrica també decorat amb relleus d'inspiració vegetal.
Creu cèltica, creu moderna
La creu, d’una estètica que recorda molt més la mitologia cèltica que la romànica o la gòtica, més habituals a Catalunya. Quan es va construir el 1944 es va situar a la carretera de Mataró perquè ja hi havia hagut una antigament, però posteriorment va canviar d'emplaçament.
Art nou, art perdut
La iniciativa de reposar aquesta la creu va ser de l'Estat i d’Acció Catòlica en una iniciativa que volia restablir totes les creus de terme que s'havien perdut durant la Guerra Civil. Malgrat tractar-se d’un element del tot contemporani, actualment és tot un símbol de la resistència de Sant Adrià de Besòs davant els diversos intents d'annexió del municipi per part de Barcelona i de Badalona.