La Creu de Terme
El 1344, l’antiga Creu de Terme de Sant Martí era al Coll de la Celada, avui part de Fort Pienc. S’hi va mantenir intacta fins que el 1589 es va refer, i després de diverses restauracions, el segle XIX es va traslladar a la vora de la Torre del Fang.
El 1912 se’n va fer una còpia per conservar l’original al Museu Nacional d’Art, però durant la Guerra Civil van desaparèixer totes dues. El 1951 se’n va fer una còpia a partir de fotografies que es va instal·lar on és ara, que el 2010 va ser sostreta i se’n va haver de fer una còpia nova.
La creu, ben austera, és sobre una columna de ferro situada en una peanya de pedra circular que recorda una roda de molí. Al damunt, un capitell amb quatre querubins alats que és la base d’una creu a doble cara, amb un Crist crucificat a una banda i una Verge amb el nen a coll a l’altra.
Referències, també a Barcelona
Des de la Baixa Edat Mitjana, les creus de terme assenyalaven els accessos als municipis. El 1915 l’historiador Francesc Carreras Candi en va inventariar onze a Barcelona, però d’aquelles només en queden tres. Les altres van anar desapareixent les primeres dècades del segle, i durant la dictadura se’n van afegir quatre de modernes.
Creu identitària
Durant els anys trenta va existir un projecte d’eliminar el terme municipal de Sant Adrià de Besòs per subdividir-lo entre Barcelona i Badalona, però la Guerra Civil ho va impedir i el nou règim va descartar definitivament la idea. Des d’aleshores, aquesta creu de terme constitueix un gest de reafirmació de la independència i la identitat adrianenca.