La fàbrica Polydor
L’edifici original, construït el 1930 per la Compañía Fonográfica Hispano Americana SA, havia d’acollir una fàbrica per polir discos de vinil. Se’n va dir Fàbrica Polydor, però hi va haver un problema greu, i és que els enginyers i els arquitectes no van preveure que les línies de tramvia generaven unes vibracions fatals per polir discos.
L’edifici mai no va acollir la funció que havia de desenvolupar, però va deixar a Sant Adrià un espai modern que el municipi ha sabut aprofitar al llarg de totes aquestes dècades.
Espai multiusos
El 1940 i sota la dictadura franquista, l’Ajuntament de Sant Adrià el va adquirir i s’hi va ubicar la secció de la Falange i del Sindicato Vertical, a més d’una escola, un dispensari i una primera biblioteca municipal.
Del 1956 al 1976 hi va haver oficines municipals, i l’escola, que amb la democràcia se’n va dir Pompeu Fabra, es va traslladar el 1992 a la seva nova seu. L’edifici va quedar buit i va ser ocupat per fer-ne el Centre Social Autogestionat del Nord, actiu fins al 2002. Amb la reconstrucció, el 1996 s’hi va instal·lar la Biblioteca Popular de Sant Adrià i el 2006 el Centre de Producció Cultural i Juvenil Polidor i el Poliesportiu Ricart.
Experiències art déco
L’edifici original respon a un disseny de Lluís Bonet i Garí, deixeble d’Antoni Gaudí, que el va concebre dins la idea de la “modernitat” i sota la bandera de conceptes com la simplicitat, la claredat, la lleugeresa i la sobrietat. En va sorgir una edifici de mena racionalista i línies art déco que durant anys han protagonitzat l’entrada a Sant Adrià pel pont dels Passadors.