La història és una successió de fets encadenats, un rere l’altre, que donen una sensació de linealitat massa plana que només podria ser acceptable en la dimensió estrictament temporal.

L’antic carrer Guipúscoa es va urbanitzar el 1957 amb un format que l’assimilava molt a una autopista atès que era una de les vies d’accés a la ciutat. Posteriorment, la construcció de l’autopista de debò a la Gran Via va mitigar aquesta funció, i el 1999 va ser remodelada amb la secció de rambla i dimensió humana que té ara.

La història, de l’A a la B

En la nova configuració es va instal·lar una escultura especial, encarregada a un artista amb un fort compromís antifeixista com Francesc Torres Iturioz. Es tracta d'una banda d'acer inoxidable de 28 cm d’ample amb elements de pedra artificial i resina que, situada al llarg del passeig central, supera el quilòmetre i mig de llargària.

En el seu decurs, la cinta va explicant de manera cronològica els episodis més rellevants dels segles d’història de Sant Martí de Provençals. De vegades fa pujades o baixades, i de vegades apareix i desapareix, tal i com ho fa la història.

Allà on neix, al c. Bac de Roda, hi ha la lletra A amb un text que convida a la reflexió sobre la linealitat de la història, i allà on acaba, al c. Extremadura, hi ha la lletra B amb un text que explicita poèticament el perquè d’aquest format.

Ciutadania activista i compromesa

L’escultura transcriu textos del llibre “Tots els barris de Barcelona”, de Jaume Fabre i Josep M. Huertas, que parlen de la història de Sant Martí de Provençals des d’un punt de vista social i popular i esmentant els moviments obrers i les revoltes i conflictes que han mobilitzat el veïnat del barri al llarg de més de deu segles.