La morera del barri

Aquest arbre és protagonista presencial de tota l’evolució del barri des que el 1929 algú la va plantar en un entorn que, aleshores, era un camp de conreu

A la plaça de Sant Pol de Mar hi ha la morera més gran de Barcelona. El perímetre del tronc fa més de 3 metres, i l’alçària i la capçada superen els 20 metres, dades monumentals per a l’espècie i per les quals aquest exemplar va ser catalogat el 1994.

Es tracta d’un exemplar de Morus alba que el 1929 algú va plantar en un espai on només hi havia horts. Per tant, ha estat testimoni directe dels grans canvis del Bon Pastor en el darrer segle, que ha anat creixent sota la seva impressionant presència. Per això el seu escocell és especial, tal i com correspon a un veí honorífic.

Les moreres, i la seda

Els àrabs van introduir l'ofici de la seda a Europa el segle VIII a través de la península Ibèrica, i amb els cucs de seda viatjaven també les moreres blanques, una espècie d’arbre originaria de la Xina que s’introduïa allà on ho feien els cucs pel fet que és el seu aliment bàsic.

El conreu de moreres va ser massiu del segle XVI al XVIII, però el 1848 ho va aturar la pebrina, una malaltia letal per als cucs i per als arbres. La indústria no va revifar fins a finals del segle XIX quan Louis Pasteur va posar fi a l’epidèmia, i aquesta morera és hereva d’aquell episodi.

De la Xina al Besòs

Les moreres blanques van arribar de la Xina a Europa de la mà dels àrabs, que van importar arreu del món l’art de teixir la seda, i l’ espècie s’hi ha trobat tan còmode en el clima mediterrani que ja es pot considerar com a pròpia. Com a mostra, aquesta morera monumental, incorporada al catàleg de la ciutat ateses les seves extraordinàries dimensions.