Sant Martí

Del procés de dignificació de la situació que vivien les persones a les barraques del Camp de la Bota, en va sorgir el barri de la Mina. En un temps record es van construir més de 2.000 habitatges, però la xarxa d’equipaments socials no es va fer aleshores, una irregularitat que afegida a les greus problemàtiques socials, va donar lloc al que es va conèixer com a barraquisme vertical.

Amb la democràcia, però, van arribar les solucions, i una de les marques més indelebles que exhibeix el barri és aquesta gran passeig que el travessa de cap a cap, oferint espais d’estada, de passeig, àrees comercials i accés a serveis públics.

Aquesta obertura va tenir lloc el 2007, i travessa el polígon d’habitatges des del parc del Besòs fins al Fòrum en una iniciativa urbanística que va millorar significativament l’entorn social.

Polígons del desarrollismo

La Mina és un polígon representatiu de les operacions dels setanta en què els blocs d’habitatges no acaben de definir espais urbans a l’escala adequada i generen dificultats d’integració urbana i social. De fet, és l’exemple arquetípic del que s’anomenen polígons d’absorció o barris dormitori, en què la prioritat era fer-los amb urgència.

La part de la Mina Vella constava d’uns 400 habitatges distribuïts en blocs amb condicions acceptables, però la segona fase va donar lloc a una Mina Nova que va afegir 2.150 habitatges en edificis descomunals que no s’adequaven al mateix criteri.