La torre Diagonal One
Popularment se’n diu “Torre Telefònica” per l’empresa que l’ocupa, però el nom del projecte arquitectònic era “Diagonal ZeroZero”. Després va passar a dir-se “Torre Diagonal One” en referència a la seva adreça, el número 1 de la Diagonal, una avinguda que, des d’aquí, travessa Barcelona de cap a cap.
Incorporat en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l’edifici és pertany a l’àmbit del Fòrum però s’hi va incorporar un parell d’anys després del Fòrum Universal de les Cultures del 2004. És obra de l’arquitecte Enric Massip-Bosch, i des del 2010 la seva presència l’ha convertit en un far visual amb què presideix aquell extrem de la Diagonal. Aquell mateix any va guanyar el Quatrium Prize i va ser el novè millor gratacel del món al certamen Emporis Skyscraper Award.
Art i arquitectura
Es tracta d’un gratacel molt estilitzat de 110 metres d’alçada amb 24 pisos del tot diàfans. La planta és romboïdal amb les arestes fortament marcades, sobretot la que apunta a la ciutat Diagonal amunt. La façana és de vidre, i està recoberta per un entramat de nervis blancs d’alumini que permet la il·luminació natural a l’interior i que realça la seva verticalitat i lleugeresa.
La ciutat del nou segle
El Fòrum de les Cultures va aportar al punt d’inici de l’avinguda Diagonal una àrea de nova centralitat en què urbanísticament destacaven espais increïbles com l’edifici Fòrum, la placa fotovoltaica, el Centre de Convencions o alguns dels hotels. Pocs anys després s’hi va afegir aquest edifici tan lluminós, que per la seva disposició sembla assenyalar el futur com una fletxa.