L’Arc de Sant Adrià

Diversos episodis històrics, alguns de difícil explicació, han afavorit que un espai eminentment agrícola disposi d’un patrimoni gòtic més propi de les grans urbs medievals

Extreta del seu context històric i convertida en un monument, la història d’aquesta portalada gòtica neix al Raval de Barcelona, concretament el segle XIII a l’església del Convent del Carme.

Durant la primera meitat del XIX el convent va ser aterrat i aquest arc va aparèixer, abandonat, lluny d’allà, a la masia de Can Tondo, a tocar del riu. Quan la masia va ser derruïa el 1968, l’arc va quedar aïllat com una decoració més del marge de l’autopista, i en fer la ronda Litoral el 1991, es va restaurar i es va traslladar on és ara.

Liberalisme i església

La destrucció del convent va tenir lloc durant la Bullanga de 1835. Aleshores, l’assassinat a Reus d’un grup de liberals va coincidir amb una corrida de braus al Torín, a la Barceloneta, amb set braus massa mansos. Els dos fets són aparentment inconnexos, però plegats van fer esclatar un tumult inusitat.

Amb l’objectiu d’atacar el poder social i econòmic de l’església, que s’havia declarat contra el liberalisme, les turbes van cremar monestirs i convents, entre els quals el del Carme, que va quedar en runes. La desamortització de Mendizábal del 1836 el va acabar de condemnar i no en van quedar gaire més elements que la portalada.

Misteris de la història

Com va aparèixer aquesta portalada a Can Tondo, a Sant Adrià, és un misteri del qual una llegenda popular parla de duels a mort i promeses incomplertes del segle XIX. Sigui com sigui, l’arc es va salvar de la destrucció total i des del 1997 s’alça en un espai molt rellevant on ha adquirit un nou significat com a porta d’entrada a Sant Adrià de Besòs i símbol d’identitat.