L’Arc de Sant Adrià
Extreta del seu context històric i convertida en un monument, la història d’aquesta portalada gòtica neix al Raval de Barcelona, concretament el segle XIII a l’església del Convent del Carme.
Durant la primera meitat del XIX el convent va ser aterrat i aquest arc va aparèixer, abandonat, lluny d’allà, a la masia de Can Tondo, a tocar del riu. Quan la masia va ser derruïa el 1968, l’arc va quedar aïllat com una decoració més del marge de l’autopista, i en fer la ronda Litoral el 1991, es va restaurar i es va traslladar on és ara.
Liberalisme i església
La destrucció del convent va tenir lloc durant la Bullanga de 1835. Aleshores, l’assassinat a Reus d’un grup de liberals va coincidir amb una corrida de braus al Torín, a la Barceloneta, amb set braus massa mansos. Els dos fets són aparentment inconnexos, però plegats van fer esclatar un tumult inusitat.
Amb l’objectiu d’atacar el poder social i econòmic de l’església, que s’havia declarat contra el liberalisme, les turbes van cremar monestirs i convents, entre els quals el del Carme, que va quedar en runes. La desamortització de Mendizábal del 1836 el va acabar de condemnar i no en van quedar gaire més elements que la portalada.
Misteris de la història
Com va aparèixer aquesta portalada a Can Tondo, a Sant Adrià, és un misteri del qual una llegenda popular parla de duels a mort i promeses incomplertes del segle XIX. Sigui com sigui, l’arc es va salvar de la destrucció total i des del 1997 s’alça en un espai molt rellevant on ha adquirit un nou significat com a porta d’entrada a Sant Adrià de Besòs i símbol d’identitat.