Les casetes de Monsolís
La barriada industrial de Monsolís es va començar a urbanitzar la dècada dels anys vint en l’àmbit dels actuals carrers Verneda, Prat i Mare de Déu de Montserrat. Inicialment era un grup de 17 cases, però el 1930 ja n’eren 56.
El disseny general era l’arquetípic a l’època, de casa de planta baixa amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. Les façanes, simètriques, disposaven la porta ben centrada i una finestra a cada banda, amb unes llindes decorades amb motius florals força generosos. Sovint cada façana tenia un color ben viu, cadascuna un de diferent.
A l’origen, el parament de les façanes era arrebossat i llis, una característica que en ocasions ha desaparegut, com també les mesures originals de les finestres i els elements ornamentals. Amb tot, s’hi manté palès el regust original.
La indústria, el procés engolidor
La industrialització pròpia de després de la Guerra Civil va provocar que el 1955 es generés un polígon la construcció del qual va envoltar de naus la primigènia zona residencial, però se’n va tenir prou cura i a hores d’ara es conserva gairebé tot el conjunt.
Monsolís, el marquesat
Tot aquest entorn pertanyia al marquesat de Monsolís, un títol nobiliari atorgat per Isabel II amb epicentre a Montgat. La seva rellevància queda palesa pel fet que fins i tot va donar nom a una estació del tren de la línia del Maresme, i en aquest entorn de la Verneda de Sant Adrià la denominació es manté vigent en el polígon industrial.