Les Santes de Sant Adrià
Patrones de Mataró i venerades a Sarral, Sant Adrià és un dels punts de la geografia catalana on es recorden les dues deixebles de Sant Cugat martiritzades per tenir-ne cura
A la banda adrianenca de la Via Trajana s’erigeix una església contemporània dedicada al culte de Santa Juliana i Santa Semproniana, popularment conegudes arreu com les Santes.
La capella original va desaparèixer amb la Guerra Civil, i l’edifici actual, neoclàssic del 1950, imita les basíliques paleocristianes, característiques per una nau central ampla i alta amb dues de laterals més baixes que donen lloc a un trifori que permet el pas de la llum natural.
Patrimoni escultòric
La façana és sòbria i elegant, del tot simètrica, i mentre que a l’altar major destaquen les decoracions daurades que volten la imatge de les santes, el sostre de la nau central lluu pels frescos. A la capella del santíssim hi ha el Sant Sopar i al·legories de temes eucarístics, però malauradament ja no es pot gaudir dels murals de Rafael Rosés Rivadavia que representaven la vida de les Santes.
Sí que es pot gaudir dels elements de l'escultor suís Charles Collet, com ara els capitells, els relleus del Sagrari, la portalada dels pagesos, els estels i una motllura, decoracions plenes de simbolismes i pensades dins d’un conjunt que els pertany i sense el qual perdrien sentit.
La parròquia de les santes Juliana i Semproniana a Sant Adrià
La nau i l'altar de la parròquia de les santes Juliana i Semproniana
Arbredes, camps, conreus...
Aquesta zona era un espai verd i boscós on destacava la vegetació pròpia de les ribes baixes dels rius, i molt particularment, els verns. Més tard es va dedicar majoritàriament al conreu, i l’aparició de les primeres masies va originar la capella primigènia de les Santes, el segle XIV. El creixement demogràfic i la construcció de polígons han fet desaparèixer aquest entorn bucòlic.