L'església del Bon Pastor

L’impuls veïnal, i també de l’arquebisbat, van donar lloc a una església socialment tan rellevant, que va acabar donant nom al barri

El 1929, als petits nuclis d'Estadella i de Carolines s’hi van afegir, de sobte, els 800 nous habitatges de les Cases Barates. La concentració de veïnat va comportar la creació d’una nova demarcació parroquial i s’hi va assignar un rector, que oficiava en una petita església provisional.

L’arquebisbat va adquirir uns terrenys per al nou temple el 1935, però la Guerra Civil en va aturar la construcció. El rector Joan Cortinas va reprendre els treballs el 1940 i en pocs anys va quedar enllestida la nau principal i el campanar. El bisbe Irurita va consagrar el nou temple al Bon Pastor, i és aleshores que el barri deixa d’anomenar-se de les Cases Barates per adquirir la denominació religiosa.

Paradigma arquitectònic

Projectada per Josep M. Sagnier, es tracta d’un molt bon exemple de l’arquitectura de postguerra. Pel seu campanar es podria qualificar de neromànic, tot i que l’ús del maó vist l’allunya d’aquest estil. La imatge del Bon Pastor de l’absis és una obra de Ricardo Font donada pel cardenal franquista Enric Pla, mentre que les pintures, que són posteriors, reprodueixen les de la basílica de Sant’Apollinare Nuovo de Ravenna. La rosassa, del 1998, va quedar inacabada.

Les persones, impuls de barri

El ràpid creixement demogràfic de Barcelona en acabar la guerra va generar tot tipus de propostes de desenvolupament social, articulades sovint per col·lectius de base religiosa. Va ser el cas del Bon Pastor, on l’arribada de les primeres famílies que van ocupar les Cases Barates va comportar la construcció d’una església pel nom de la qual es denomina tot el barri.