Per afavorir la feminització del nomenclàtor de la ciutat, recentment els espais enjardinats del Besòs han rebut denominacions que homenatgen mestres i pedagogues catalanes

En denominar els carrers del barri del Besòs, es va seguir una mica el patró que Víctor Balaguer havia aplicat a l’Eixample, de manera que els carrers longitudinals van rebre noms de poblacions de França i d’Itàlia i els carrers transversals es van dedicar a persones destacades de la història de Catalunya.

Sobre aquest doble patró temàtic, en els darrers anys s’hi ha sobreposat un tercer esquema, i és que els espais enjardinats situats entre els edificis reten homenatge a mestres i pedagogues que s’han distingit en el desenvolupament de l’ensenyament a Catalunya. Es tracta de:

  • Dolors Canals i Farriols (1913 – 2010)
  • Anna Canalias Mestres(1886 – 1934)
  • Antònia Adroher Pascual (1913 – 2007)
  • Clémence Jacquinet (1865 – segle XX)
  • Josepa (Pepita) Uriz i Pi (1883 – 1958)
  • Maria Pi Ferrer (1884 – 1960)
  • Mercè Climent i Pascual (segle XIX – segle XX)
  • Virgínia Amposta Amposta (1903 – 1939)
  • Elisa Uriz i Pi (1893 – 1979)

Amb aquesta iniciativa, un mapa profundament masculinitzat no només va trobar un cert equilibri en qüestions de gènere sinó que, a més, va generar tot un recorregut per la pedagogia moderna a Catalunya, que com es pot comprovar, es va escriure amb nom de dona.

L'eixample de l'Eixample al Besòs

Si Ildefons Cerdà ja les va haver de sentir de tots colors quan el seu pla d’Eixample va se l’escollit, a Víctor Balaguer no li va anar millor quan va presentar el seu projecte de nomenclàtor per a tot aquell nou entramat urbà. Per sort, l’un i l’altre van triomfar amb un model que, un segle després, i a petita escala, es va aplicar a l’incipient polígon del Sud-oest del Besòs.