Faristol per recordar la tancada de dones al Patronat de l’Habitatge
S’instal·la a la rambla Prim un faristol que ret homenatge al veïnat del Besòs, majoritàriament dones, que van lluitar a finals dels anys 70 per reclamar millores en les condicions dels habitatges del barri.
L’any 1977, un grup de veïns i veïnes del Besòs es va tancar durant 15 dies al Patronat Municipal de l’Habitatge arran de l’enfonsament d’uns baixos comercials i l’aparició d’unes escletxes a un dels blocs de pisos del Besòs. La tancada, protagonitzada majoritàriament per dones, va començar el 13 de maig i va durar dues setmanes.
Aquesta acció va generar la solidaritat i la mobilització de tot el barri i va representar un punt important d’inflexió en la negociació per millorar les condicions dels habitatges més afectats.
La Comissió de Memòria i Gènere de Sant Martí i l’Ajuntament de Barcelona reten homenatge a aquesta lluita veïnal amb un faristol que commemora els fets.
Acte de descoberta del faristol
Divendres 24 de març, a les 18.30 h
Rambla Prim, 78
Antecedents
El barri del Besòs va néixer durant la segona meitat del segle XX com a un polígon d’habitatges de protecció oficial del denominat Sud-oest del Besòs, inclòs al “Plan de Urgencia Social” del Ministerio de la Vivienda de novembre de 1957.
Entre el 19502 i el 1960, la zona va patir una gran transformació. L’aparició de fàbriques i nous edificis va suposar la desaparició dels camps de conreu i de les masies: Can Roses, Can Pujades, Cal Gras, Can Barrina i Casa Cremada.
La precarietat amb què es van construir els nous habitatges va tenir com a conseqüència l’aparició de tota mena de problemes (esquerdes, inundacions, trencament de desguassos, etc.) que van atiar la mobilització de les veïnes i veïns.
L’ocupació del Patronat Municipal de l’Habitatge i la lluita per la democratització de l’Associació de Veïns (AV) van constituir un pas endavant en la renovació del moviment veïnal al Besòs. A la nova junta de l’entitat (fins aleshores en mans de grups ultres), les protagonistes de la tancada van crear la primera vocalia de dones.
Més informació
