Parapet d’execucions
El 26 de gener de 1939, i després de tres anys de guerra en defensa de la segona república i les institucions catalanes, la ciutat de Barcelona va ser ocupada per les tropes franquistes i les dels seus aliats de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista.
Des del 1939 s’hi van executar més de 1.700 persones, i l’acarnissament no va acabar fins al 1952, un moment en què l’Estat havia de millorar la imatge internacional. L’operació de propaganda es va iniciar amb el Congrés Eucarístic d’aquell 1952 i va prosseguir amb el reconeixement del règim franquista per la UNESCO a finals del mateix any. El camp d’afusellament va tancar, però la repressió va continuar fins i tot amb assassinats i execucions. Els darrers van ser el setembre de 1975.
Obra artística, i record ciutadà
El Parapet de les Executades i els Executats és una obra de Francesc Abad de 55 metres de llargada i 3 d’altura que es va instal·lar el 2019 amb motiu del 80è aniversari de l’inici de les execucions. Conté els noms de cadascuna de les 1.706 persones de què es té constància que van caure en nom de la república i a mans del franquisme, segons la documentació extreta dels consells de guerra sumaríssims.
Trets de prova, trets certers
L’elecció d’aquest espai com a camp d’afusellaments no va ser casual, atès que el franquisme va fer servir el parapet que dècades abans feia de diana en les pràctiques del camp de tir de la Escuela de Artillería del desaparegut Castell de les Quatre Torres. Era un mur de formigó, com una escullera, dintre del mar i a tocar de la sorra, que la construcció del Fòrum va fer desaparèixer del tot.