Control ètic de coloms a Barcelona

Quan la densitat de coloms en una ciutat supera el nombre considerat tolerable (d’una mitjana de 300 - 400 coloms per km2, encara que pot variar segons les característiques de la ciutat), es fa necessari establir mesures per controlar-ne la població.

La sobrepoblació de coloms, com en el cas de la ciutat de Barcelona segons els últims censos, amb aproximadament 85.000 exemplars a l’àrea urbana, pot arribar a ser un problema de salut pública, ja que algunes aus poden patir malalties o ser portadores d’agents patògens que es transmeten a les persones (zoonosi).

Així mateix, els coloms degraden el patrimoni arquitectònic, el mobiliari urbà i la vegetació. També ocasionen problemes als llocs d’emmagatzemament de gra i als jardins (detecten les llavors acabades de plantar i se les mengen). En algunes zones, quan els cultius són molt a prop de les ciutats, poden crear problemes a l’agricultura, ja que algunes aus es desplacen a aquests llocs per alimentar-se.

Més informació

  • L’Ajuntament de Barcelona, a través del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS), pretén donar resposta al problema de la gestió dels coloms a l’àrea urbana de Barcelona mitjançant el subministrament de grans de blat de moro amb nicarbazina per controlar-ne la reproducció a l’àrea urbana.

    La iniciativa dona resposta a la preocupació i la demanda de la ciutadania tant de control de la sobrepoblació com de respecte envers la naturalesa i la biodiversitat, mitjançant el desenvolupament d’un projecte de referència en la gestió urbana d’espècies de fauna salvatge.

    • Reduir l’abundància de la població de coloms urbans de la ciutat de Barcelona a uns valors acceptables per a la societat.
    • Disminuir els problemes i les incidències causades pels coloms a la ciutat de Barcelona.
    • Establir un mètode de gestió a llarg termini i fixar unes estratègies de gestió que permetin mantenir aquesta abundància acceptable al llarg del temps.

  • El projecte d’esterilització de coloms a la ciutat de Barcelona es durà a terme de forma simultània i coordinada als deu districtes de la ciutat.

    Els criteris per a la selecció i la priorització dels punts de distribució de tractament han estat els següents: l’abundància i la densitat de coloms en els punts, el grau de conflictivitat a l’àrea, que es determina a partir del nombre d’incidències registrades, els danys ocasionats a l’àrea i la proximitat a llocs amb més risc, com ara mercats, escoles, residències d’avis i centres d’atenció sanitària.

  • El projecte consisteix en la distribució de grans de blat de moro amb nicarbazina, una substància inhibidora de la capacitat reproductora dels coloms, ja que evita la formació del rovell de l’ou, fet que produeix una infertilitat reversible.

    Un dispositiu automàtic de dispensació permet programar la distribució del producte a tots els punts d’administració de manera simultània a una hora determinada. Això permet un repartiment més gran del tractament dins de la població, ja que evita el moviment i l’alimentació entre punts d’administració diferents per part dels mateixos coloms.

    La durada anual del tractament amb nicarbazina és de vuit mesos, des del 15 de març fins al 15 de novembre. La distribució es duu a terme durant cinc dies a la setmana, de dilluns a divendres. L’horari de subministrament del tractament és a les 8.00 hores de març a juny i a les 7.00 hores de juliol a novembre.

    Habitualment, aquest horari correspon amb la màxima concentració de coloms, així com amb el fet que, en aquell moment del dia, les probabilitats que un colom hagi obtingut l’aliment necessari per a les seves necessitats diàries són mínimes, per la qual cosa s’assegura la ingesta de la dosi diària de nicarbazina. La diferència en l’horari de subministrament depenent del mes és conseqüència del canvi d’horari.

  • Durant l’execució del projecte es duran a terme dos tipus de registres del nombre de coloms de la ciutat de Barcelona, un cens global i un altre d’estimacions d’abundància (màxim nombre de coloms d’un grup) en els punts d’administració.

    Aquests registres permeten assegurar un bon seguiment i control de l’evolució del projecte i aporten informació important tant per a l’anàlisi de l’eficàcia del tractament com per al control i la presa de decisions sobre possibles modificacions.

    Es duran a terme estimacions de l’abundància dels grups de coloms en els punts escollits per a l’administració del tractament i el control. Els resultats d’aquestes estimacions serviran per determinar el nombre màxim de coloms de cada punt, així com l’evolució de l’abundància dels grups durant el tractament. Aquests resultats permeten, a més, assegurar la disponibilitat d’aliment a tot el grup de coloms, ja que es pot modificar la dosi de nicarbazina que es distribueix diàriament en funció del nombre de coloms del grup.

    La recopilació de dades per a les estimacions poblacionals es durà a terme mitjançant un recompte de mesures repetides (tres dies per període i punt) en tres períodes diferents de l’any, abans, durant i després del tractament.

  • Es visitarà amb freqüència cada punt d’administració per garantir el funcionament correcte del dispositiu de distribució del tractament i estudiar els factors d’atracció a cada zona (alimentació directa o indirecta, llocs de cria, etcètera), així com la seva evolució.

    Durant aquestes visites es faran comprovacions periòdiques del nombre de coloms tractats a cada punt d’administració per recollir les variacions que es produeixin amb l’objectiu d’ajustar la dosi que es distribueix i optimitzar la distribució del producte.

    També s’analitzarà amb l’objectiu d’evitar el possible consum de nicarbazina per part d’altres espècies animals. De fet, és de gran interès per al projecte, i és un dels objectius del control, conèixer si en consumeixen altres espècies.

    L’anàlisi de les incidències és una font d’informació indirecta, però molt important, per conèixer la situació d’una zona. Les incidències reflecteixen la percepció dels ciutadans sobre el problema i habitualment són un indicador fiable de l’abundància. De la mateixa manera, l’evolució de les incidències durant el projecte és un indicador de l’eficàcia del mètode de control.

  • Les experiències dutes a terme en altres ciutats, com Gènova (Itàlia), mostren que, de mitjana, en el primer any de tractament s’obté una reducció del 20-30% (encara que hi poden haver fluctuacions segons les zones) i després de 4-5 anys la reducció és del 80% respecte a la població inicial.

  • El Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) serveix de nexe d’estudi i comunicació per al projecte, a través de la col·laboració entre empresa, comunitat científica, ciutadania i administració.

    La finalitat és millorar el coneixement sobre la biologia i la presència dels coloms a la ciutat de Barcelona, així com disminuir l’abundància de la població i les incidències que ocasionen.

    La tasca del SEFaS en aquest projecte consisteix a planificar, supervisar i valorar l’eficàcia del control de coloms urbans a la ciutat de Barcelona mitjançant l’esterilització amb nicarbazina.

    L’aplicació, l’avaluació i el seguiment del projecte ha de reduir la població de coloms a l’espai urbà, fet que reduirà també la necessitat d’actuacions puntuals en zones conflictives i millorarà la salut i l’estat de la població de coloms urbans de la ciutat de Barcelona.