Ciutat Vella

Al llarg de les dècades,  El llac dels cignes, amb música de Piotr Ílitx Txaikovski, ha esdevingut la quinta essència de la dansa com a forma d’art. Cap altra obra no ha guanyat tanta popularitat ni s’hi pot comparar pel que fa al nombre d’adaptacions escèniques i versions coreogràfiques. Sens dubte, ha assolit una posició dominant i forma part de l’imaginari col·lectiu. 

Estrenat el 1877 al Teatre Bolxoi de Moscou, és reconegut com el sinònim de fantasia goticoromàntica, no només per la seva extraordinària música, sinó també per una trama amb traces d’engany, amor i sacrifici en un entorn irreal i màgic. Amb un final tràgic i carregat d’emoció, la companyia de l’Òpera de Roma interpreta, al Gran Teatre del Liceu, aquesta història d’amor atemporal basada en l’obra original de Marius Petipa i Lev Ivanov. 

El pèrfid Rothbart, un mag meitat humà meitat animal, obsessionat amb el príncep Siegfried, utilitzarà un dels seus bells cignes encantats com a carnada per a la condemna del jove. L’amor neix entre Siegfried i Odette, qui, per l’encanteri del mag, es converteix en cigne. La transformació d’un ésser humà en un animal és la representació d’un objecte fatídic de l’amor i la il·lusió seductora. Amb l’amenaça d’una mort imminent, l’amor vencerà el mal. 

Un clàssic sobre els clàssics i ideal estètic que segueix encantant a un públic àvid de bellesa en plena era digital.