Un BCNegra entre espies

29/01/2024 - 12:00 h

La 19a edició del festival tindrà un centenar llarg de convidats i, com a fils conductors, l’espionatge i la intimitat en un món virtual.

La setmana més fosca de la ciutat s’acosta. Entre el 5 i l’11 de febrer el gènere negre centrarà totes les mirades, en la que serà la 19a edició del festival BCNegra. En aquesta ocasió, el lema és “Espies com nosaltres”. I és que, segons el comissari de l’esdeveniment, l’escriptor Carlos Zanón, “s’espien secrets d’Estat, però també la nostra intimitat, i nosaltres, la dels altres. La geopolítica, el terrorisme, la política de blocs han fet que l’espia, aquell que conviu com un de nosaltres per trair els nostres secrets, estigui d’actualitat”.

Serà, doncs, un festival que tindrà com a eixos destacats —que no els únics— l’espionatge i la violació de la intimitat en el món virtual actual. La llista d’autores i autors que participaran en alguna de les taules i converses —enguany, totes batejades amb el títol d’alguna novel·la o narració de Graham Greene— és extensa, amb més d’un centenar de noms: Eduardo Mendoza, Elaine Vilar, Kike Ferrari, Chris Offutt, Juan Tallón, Carles Porta, Susana Martín Gijón, Sandrone Dazieri, Rosa Ribas, Alicia Giménez Bartlett, Marc Pastor, Andreu Martín, Joe Thomas, José Ovejero, Victoria González, Carmen Mola… La mítica sala La Paloma, la Biblioteca Jaume Fuster, els cinemes Mooby Bosque i la Filmoteca de Catalunya seran els espais que acolliran el gruix de les activitats del programa oficial.

De Maria Antònia Oliver a Seicho Matsumoto

En cada edició del BCNegra es recorda un autor, un personatge i un llibre. En aquesta ocasió seran l’escriptor japonès Seicho Matsumoto (1909-1992), el personatge de Lònia Guiu, detectiva creada per Maria Antònia Oliver; i el llibre L’espia que tornava del fred (The Spy Who Came in from the Cold), de John le Carré, clàssic de la literatura d’espionatge publicat per primera vegada  el 1963. Entorn de Lònia Guiu se’n farà una taula rodona però també una ruta teatralitzada per la ciutat, mentre que del llibre de Le Carré també en parlaran diversos autors en una taula i es projectarà la pel·lícula homònima que dos anys després de la publicació del llibre va dirigir Martin Ritt.

I és que al BCNegra 2024 hi predominaran les taules rodones i converses, però també hi haurà passis de cinema, itineraris, clubs de lectura, una exposició sobre jocs de sèrie negra, i fins i tot, per tancar la primera jornada, un cabaret literari d’homenatge a Boris Vian amb dramatúrgia i interpretació de Lluís-Anton Baulenas. A més, diferents centres cívics, biblioteques i altres espais i equipaments organitzen una llarga llista d’activitats en paral·lel que faran arribar l’esperit del festival a tots els districtes de la ciutat i més enllà.

Jo Nesbø, 19è Premi Pepe Carvalho

Un dels moments àlgids de cada edició del festival és el lliurament del Premi Pepe Carvalho. L’acte tindrà lloc dijous 8 de febrer a la tarda al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, i, en la que serà la 19a edició, recollirà el guardó l’escriptor noruec Jo Nesbø. El jurat del Premi considera que “des del principi de la seva carrera literària, Nesbø ha demostrat una solvència, una ambició i una generositat narrativa que ha fet que els seus lectors acabin sent addictes a tot el que publica”. En l’acta del jurat també es pot llegir que el premi a Nesbø vol ser també un homenatge a la literatura nòrdica. L’escriptor conversarà el dia següent, també en el marc del BCNegra, amb el periodista Xavier Bundó, i tot seguit es projectarà la pel·lícula El muñeco de nieve (The Snowman, 2017), dirigida per Tomas Alfredson i basada en un llibre de Nesbø.

L’ull que tot ho veu

Javier Olivares és l’autor del cartell del festival. El protagonitzen tres personatges amb un look atemporal i fàcilment identificables amb el gènere, tot i que potser els veritables protagonistes són els ulls, els d’aquests personatges, però també, i sobretot, el del telèfon mòbil, ben a la vista en primer pla. La conclusió sembla clara: a tot arreu hi ha ulls que miren i espien. Tal com explica l’autor, el mòbil és el gran ull del segle XXI, i ha volgut combinar elements de regust clàssic, com ara el diari foradat, amb eines modernes. Tot porta cap a un ambient d’espionatge, coronat per una tipografia que juga com un element més.

Tota la informació del festival la podeu espiar al web oficial.