La crisi sanitària viscuda com a conseqüència de la Covid-19 ha posat els professionals sanitaris al centre de l’actualitat. És per això que avui us volem parlar d’algunes de les revistes mèdiques, higièniques i sanitàries dels segles XIX i XX que es conserven a l’Hemeroteca de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i que teniu disponibles en lliure accés a l’Hemeroteca digital de l’AHCB. Per anar fent boca, us parlarem d’algunes de les més interessants de la col·lecció:
Comencem per El Monitor de la salud de las familias y de la salubridad de los pueblos (1858-1864), una revista d’higiene, medicina i economia domèstica, fundada i dirigida per Pere Felip Monlau, un dels higienistes més importants del segle XIX. Monlau va ser metge i cirurgià, partidari del liberalisme progressista, i un dels impulsors més destacats de la higiene pública i la medicina preventiva de la seva època. En la seva etapa barcelonina, va ser de gran influència el seu treball Abajo las murallas!! (1841) sobre els beneficis de l’enderroc de les muralles de Barcelona per millorar les condicions de salubritat a la ciutat.
Continuem amb la Gaceta sanitaria de Barcelona: revista científica mensual: órgano del Cuerpo Médico Municipal (1888-1910), que va ser l’òrgan del Cos mèdic municipal per a la publicació d’estudis científics relacionats amb les condicions de salubritat de la indústria, el tracte mèdic en els accidents de treball, l’afectació de les epidèmies a la ciutat, mendicitat, malalts mentals, estadístiques, etc. El 1885 són els inicis de la creació d’un servei sanitari permanent de l’Ajuntament de Barcelona. La ciutat presentava un nombre de víctimes molt alt en moments d’epidèmia i calia millorar molt quant a higiene i sanitat. L’any 1891 va quedar configurat definitivament el Cos mèdic municipal format per dispensaris municipals (un per districte), l’Institut d’Higiene Urbana, i el Laboratori Microbiològic municipal.
Per acabar, parlem de les Revistes sanitàries de la Guerra civil espanyola (1936-1939). La sanitat durant la Guerra civil espanyola tenia dues àrees interrelacionades: la sanitat militar de l’exèrcit i l’organització de la sanitat a la rereguarda. Les revistes sanitàries de l’època de la guerra reflecteixen aquesta situació. Els llocs sanitaris del front havien de classificar els ferits i derivar els menys greus cap a la rereguarda en una ràpida evacuació que incloïa trens-hospital. Durant el conflicte, va destacar la figura del Dr. Josep Trueta i Raspall en el desenvolupament d’un nou mètode de tractament de ferides de guerra que evitava amputacions i l’aparició de gangrenes. Més tard, aquest mètode també va ser utilitzat amb èxit durant la II Guerra Mundial, i encara és vàlid avui dia.