El 25 de novembre, 25 N, és el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones i es va escollir aquesta data internacionalment per a commemorar el violent assassinat de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana.
A La Fàbrica del Sol volem commemorar el 25 N, de dues maneres:
1.Convidant-vos a assistir a dues activitats que abordaran la lluita contra la violència des de dues vessants diferents:
El 25N, dibuixem per crear el món que volem, un taller de dibuix en què la il·lustradora Àfrica Fanlo ens guiarà per invocar a través del traç i el color el món que volem: sense violència contra la dona i la natura.
25N: Violència de gènere en context de conflicte ambiental, un col·loqui per exposar les violències que pateixen les dones als conflictes ambientals.
2.Recordant algunes de les dones que han donat la seva vida per la defensa del medi ambient, sabent que ens deixem a moltes pel camí. A totes elles, gràcies i aquí el nostre petit homenatge:
Berta Cáceres, va morir assassinada al 2016, a Hondures. Tenia 42 anys i era una dona molt vital, compromesa amb el medi ambient i els drets de les poblacions indígenes. Havia lluitat sempre contra els interessos de les empreses mineres i hidroelèctriques que s’apropiaven dels recursos naturals del seu territori. El 2015 va guanyar el Premi Goldman del Medi Ambient, l’anomenat Nobel Verd. El 2016, va liderar una campanya contra l’empresa hondurenya Desarrollos Energéticos Sociedad Anónima (DESA) i altres empreses perquè volien construir una presa al riu Gualcarque (Agua Zarca) un riu que era vital pel poble lenca, al qual ella pertanyia. El Gualcarque és un riu sagrat per la comunitat lenca i d’ell en depèn bona part de la seva seguretat alimentària i identitat cultural. Aquesta lluita li va causar la mort, i tot i que els autors materials del crim han estat condemnats, el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH) denuncia que els autors intel·lectuals i inductors de l’assassinat encara no. Hi va haver sentencia però no justícia, afirmen.
Emilsen Manyoma, va ser assassinada el 2017 juntament amb la seva parella. Era afrocolombiana, tenia 31 anys i membre de CONPAZ (Comunidades Construyendo Paz en los Territorios). Dona forta i valenta, havia dedicat la seva vida a lluitar contra els grups paramilitars d’extrema dreta, les grans empreses mineres i agroalimentàries i contra els narcotraficants. La principal raó de l’assassinat d’Emilsen va ser la seva implicació contra els interessos de les grans empreses i dels grups paramilitars.
El 2017 també va ser assassinada Leonela Tapdasan Pesadilla a Filipines, per defensar la seva comunitat davant de projectes miners a gran escala i Laura Leonor Vásquez Pineda, a Guatemala, per defensar les seves terres contra els interessos miners.
Nora López i Estelina López van ser assassinades el 2019 a l’estat de Chiapas, a Mèxic. Les dues eren dones activistes pel medi ambient. L’Estelina tenia 43 anys, era indígena i lluitava pel dret i la defensa de la terra, com a mitjà de subsistència. La Nora era biòloga i ambientalista, i era l’encarregada d’un projecte de reproducció del guacamai roig al Parc ecoturístic Aluxes.
El 2020, Otilia Martínez de 60 anys i el seu fill de 20, també van ser assassinats per oposar-se a la desforestació il·legal de les terres tarahumares a la Sierra Madre de Mèxic.
L’ONG Global Witness denuncia que està augmentant de forma preocupant els assassinats contra les persones que s’oposen als interessos de les empreses de la fusta, les mineres, les energètiques i les agroindustrials i que només el 2019 van morir 212 persones. De mitjana al món, són assassinades 4 persones defensores del medi ambient a la setmana. Al voltant del 10 % de les víctimes són dones, la majoria indígenes. A més a més, un elevat nombre de persones defensores de la terra són silenciades amb violència, tortura, amenaces de mort, arrestos o demandes judicials.