Els dispositius d’allotjament d’emergència atenen més de mil tres-centes persones durant la pandèmia

09/09/2020 - 16:11 h

Serveis socials. Encara es mantenen oberts i es consolidaran més enllà de la pandèmia els centres específics per a dones, joves i persones amb addiccions.

Arran de l’esclat de la crisi sanitària de la covid-19 es va reforçar l’atenció a les persones sensellar amb un dispositiu de sis nous allotjaments d’emergència on s’han acollit 1.324 persones sensellar entre els mesos de març i agost. Els sis equipaments van arribar al màxim d'ocupació la segona meitat d'abril i es van mantenir així durant tot el confinament, fins a finals de maig.

Aquests espais, que afegeixen 700 places més a les 2.200 de què disposa la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar, encara es mantenen oberts (amb l’excepció de l’equipament de Pere Calafell, que està en obres i ha de reobrir les portes aquesta tardor). A més, els tres equipaments específics per a l’atenció de dones joves i persones amb problemes d’addicció es consolidaran per mantenir-se en servei més enllà de la situació d’emergència i la fi de la pandèmia.

Per conèixer la situació de les persones ateses, s’han fet 589 entrevistes de valoració social en les quals s’ha pogut detectar que la gran majoria, el 74,4%, no havien tingut cap vincle previ amb els serveis socials. El resultat també ha posat de relleu que la situació de sensellarisme és sobrevinguda per a moltes persones ateses per aquest dispositiu: el 66% feia menys de mig any que estava sense llar, el 40% no havia dormit mai al carrer abans de la pandèmia i el 32% ho ha començat a fer a causa de la crisi.

La gran majoria de les persones usuàries del servei, el 84%, havien tingut ocupació laboral, però només el 59%, mitjançant un contracte, i el 78% no disposava de cap ingrés en aquell moment. La situació de vulnerabilitat de moltes persones que han utilitzat els dispositius d’emergència s’explica per les dificultats a l’hora d’inserir-se en el mercat laboral, ja que prop de la meitat de les 1.324 persones ateses o bé es trobaven en situació administrativa irregular (33,0%), o bé disposaven de permís de residència però no de treball (16,3%).

De les 1.324 persones ateses, el 77% dormien a Barcelona abans de ser ateses. La resta s’estaven en altres llocs o bé no van voler comunicar d’on venien per por que no se’ls permetés utilitzar el dispositiu. Malgrat aquest temor, no s’ha negat aquest servei a cap persona per aquest fet, ja que és un dispositiu d’accés lliure, només condicionat al compliment d’una sèrie de normes per garantir la convivència i el respecte mutu.

Prevenció i control de la covid-19

La prevenció i el control de la covid-19 als dispositius d’allotjament i emergència, gestionada en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ha estat satisfactòria. S’han fet 403 proves PCR a persones usuàries, amb 31 resultats positius. Dues persones van haver de ser hospitalitzades, però no s’ha produït cap defunció.

La prevenció va ser una prioritat des del primer moment i va posar en marxa un centre d’aïllament temporal de 30 places gestionat per Sant Joan de Déu Serveis Socials, i al maig es va crear un Hotel Salut al barri de la Sagrada Família, on s’han atès 78 persones provinents també dels centres residencials del Programa municipal d’atenció a persones sensellar. En aquests equipaments estables durant la pandèmia s’han efectuat 922 proves PCR a persones usuàries, 135 de les quals van resultar positives i 16 van ser hospitalitzades, sense haver de lamentar cap defunció.

Pel que fa als i les professionals, en aquests recursos hi ha hagut 29 positius d’un total de 544 proves PCR. En els dispositius d’allotjament d’emergència s’han fet 247 proves PCR que han permès diagnosticar 8 positius entre el personal.