Sis dones valentes i combatives donaran nom a sis carrers i places de la ciutat

21/09/2020 - 10:24 h

A Ciutat Vella, l'actual carrer Almirall Aixada passarà a tenir el nom d'Emília Llorca Martín, en reconeixement a l'activista i referent veïnal de la Barceloneta.

El nomenclàtor municipal s’actualitza amb la incorporació de sis noms de dones que van deixar empremta en la lluita veïnal, política i social arreu de la ciutat.

Sis dones que representen la memòria de la cultura i l’activisme veïnal, polític i sindicalista donaran nom a sis espais de la ciutat amb l’objectiu de continuar feminitzant el nomenclàtor de Barcelona. Tradicionalment s’ha donat prioritat als noms d’homes privilegiats vinculats a l’Església, la monarquia, l’exèrcit o l’aristocràcia, obviant el paper de personatges populars o femenins que també formen part de la memòria col·lectiva de la ciutat.

Sis dones, sis històries

Emília Llorca Martín (Barcelona, 1948 – 2009),  més coneguda a la Barceloneta com l’Emiliona,  va néixer al carrer dels Pescadors de la Barceloneta. Va liderar el moviment de lluita contra l’expulsió del veïnat i l’especulació immobiliària. Va crear la Comissió de Festes del carrer Pescadors  i va fundar i presidir l’Associació de veïns de l’Òstia. Va prendre part en diverses lluites veïnals, com la recuperació de l’Escola Mediterrània, la millora del servei del CAP del barri, o l’oposició al Pla dels Ascensors l’any 2007. Va morir l’any 2009 en un accident de trànsit. L’Ajuntament de Barcelona, en reconeixement al seu compromís va posar una placa al número 49 del carrer Pescadors, lloc on va néixer.

Els altres cinc espais són espais de nova creació:

  • Conxa Pérez Collado (Barcelona, 1915 – 2014): donarà nom a la plaça que es troba a la confluència dels carrers de Tamarit i del Comte Borrell, a la superilla de Sant Antoni (l’Eixample). Abans de tenir la paradeta al Mercat de Sant Antoni, la Conxa va ser empresonada a la presó de dones de la Reina Amàlia per combatre el feixisme. Lluny de renunciar al seu ideari, es va convertir en un referent de la lluita veïnal del barri.
  • Consol Casals i Genover (Barcelona, 1942 – 2012): professora de física, feminista, antimilitarista i cofundadora del grup Dones × Dones, les companyes de Ca la Dona la recorden pel seu esperit incansable de lluita. Gràcies a dones com la Consol, sabem que un món més just i igualitari és possible. El mirador de Consol Casals i Genover es troba al Park Güell, a la intersecció entre la baixada de la Glòria i l’avinguda del Coll del Portell, al barri de la Salut, al districte de Gràcia.
  • Teresa Boronat i Fabra (Barcelona, 1904 – Sant Antoni de Calonge, 1983): coreògrafa, ballarina i professora de dansa, és tot un referent local i internacional. Va ser primera ballarina al Liceu i posteriorment es va centrar en la recuperació de les danses clàssiques i tradicionals, sobretot els balls catalans. El carrer que porta el seu nom està situat a la cantonada amb el passeig de Torras i Bages, davant del carrer de Víctor Colomer, a les antigues casernes, a Sant Andreu.
  • Isabel Domínguez Paniagua (Cabezabellosa de la Calzada, Salamanca, 1947 – Sabadell, 2005): referent de l’activisme social i polític, va alçar la veu per reclamar millores urbanístiques i sanitàries per al veïnat del Bon Pastor. Pel seu sindicalisme, va patir la repressió i va ser empresonada durant els últims anys del franquisme. Els jardins d’Isabel Domínguez Paniagua es troben a l’espai limitat pels carrers de Sant Adrià i de Llinars del Vallès i el passeig d’Enric Sanchis, al barri del Bon Pastor.
  • Irena Sendler (Varsòvia, 1910 – 2008): nascuda a Polònia l’any 1910, va exercir com a infermera durant la Segona Guerra Mundial i va salvar de l’extermini nazi més de 2.500 infants jueus aconseguint documentació falsa i refugi fora del gueto de Varsòvia. El carrer que porta el seu nom se situa entre el carrer d’Àlaba i els jardins d’Elisava, a sota de la plaça de les Glòries, al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, al districte de Sant Martí.