El 31 de maig es va col·locar una Stolpersteine per homenatjar a Josep Sugrañes Boix al carrer Verge 1, al districte de Ciutat Vella. Les llambordes de memòria recorden a les persones deportades als camps nazis a l’últim domicili on van viure de manera voluntària. Aquest projecte es duu a terme en col·laboració amb els centres educatius de la ciutat, en aquest cas l’INS Icària.
A l’acte hi van participar alumnes de l’INS Icària que van fer un recorregut per la vida de Josep Sugrañes Boix acompanyat de música en directe. També hi van participar familiars de Sugrañes i veïns. Durant l’acte es van repartir clavells vermells que es van fer servir com a ofrena.
Josep Sugrañes Boix va néixer a Barcelona l’1 de desembre de 1919. Amb la derrota de la República va passar la frontera per Prats de Molló i va ser internat al camp de Septfond des d’on es va allistar a la 8ª Companyia de Treballadors Estrangers. Amb la derrota de França el van fer presoner i el van enviar a l’Stalag VD. Des d’allà va ser deportat a Mauthausen, on va ingressar el 13 de desembre de 1941. El 2 de juliol de 1943 va ser traslladat al subcamp de Sankt Lambrecht on el van alliberar per les tropes aliades. Va tornar a Barcelona el 12 de juny de 1956 on va ser perseguit pel règim franquista. Va ser detingut i jutjat per un Tribunal Militar acusat d’intentar reorganitzar el PSUC. Va morir a Barcelona el 10 de novembre de 1979.
Stolpersteine, llambordes de memòria
Les Stolpersteine són una proposta de l’artista alemany Günter Denmig, sorgida als anys noranta per recordar a les persones deportades als camps nazis. Aquest projecte pren un enfocament micro sobre el fet memorial, en contraposició amb els grans complexos memorials característics de bona part d’Europa. Les Stolpersteine són una mostra de les absències, petites pedres que ens recorden les vides trencades pel règim nazi. Són la pedra amb què ensopeguem en el dia a dia: la persistència de la memòria. En l’actualitat, hi ha més de 70.000 Stolpersteine en una vintena de territoris, inclòs el nostre.
A Barcelona el projecte l’han impulsat la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de l’Educació de Barcelona, l’Amical Mauthausen i l’Amical Ravensbrück adreçat als alumnes dels instituts públics de la ciutat. Amb aquest projecte es vol potenciar la dimensió comunitària i educativa de la memòria. L’any 2022 tres instituts van participar en la prova pilot i el projecte s’ha consolidat el 2023 amb la participació de nou instituts que han col·locat 12 plaques. Al llarg de 2023 i 2024 se’n col·locaran 10 més.