Periodista, escriptora i corresponsal de guerra, és un testimoni imprescindible i representant de tota una generació de pensament crític. De formació autodidacta, el seu primer contacte amb els mitjans va ser el 1963, com a secretària i redactora del diari La Prensa. Durant els anys seixanta va treballar per a la revista Garbo i també va publicar articles a Fotogramas, El País o La Calle. A principis dels vuitanta es va traslladar a Madrid i es va incorporar a la redacció d’El País, que en aquell moment dirigia Rosa Montero. El 1989, com a corresponsal de guerra durant la invasió nord-americana a Panamà, va viure l’assassinat del fotògraf Juantxu Rodríguez, que va morir per trets de l’exèrcit dels EUA. Durant alguns anys va viure a Beirut, des d’on va cobrir el conflicte del Líban, i finalment va tornar a Barcelona, on va combinar la publicació de llibres i articles periodístics. El 2013 va dimitir com a redactora d’opinió d’El País, i des de llavors va col·laborar a El diario. L’any 2000 va rebre el premi Planeta per la seva novel·la Mientras vivimos, i el 2009 va guanyar el premi Nadal per Esperadme en el cielo.
Periodista, escriptora i corresponsal de guerra, és un testimoni imprescindible i representant de tota una generació de pensament crític. Guanyadora dels premis Planeta (2000) i Nadal (2009), entre d’altres.