El proper diumenge 6 d’octubre tindrà lloc l’acte d’homenatge a Sonia Rescalvo Zafra, assassinada per un grup de neonazis l’any 1991 al Parc de la Ciutadella de Barcelona, lloc on vivia i on es farà el reconeixement, concretament al voltant de la Glorieta que des de l’any 2013 porta el seu nom.
Enguany també es commemora el 30è aniversari de la sentència condemnatòria de l’assassinat de la Sonia. Aquest fet va marcar un precedent, donat que en el moment en que es va produir l’assassinat no existia encara la figura penal dels delictes d’odi. Aquesta sentència va contribuir, per tant, a acabar amb la impunitat dels crims contra persones LGTBI.
La programació de l’acte s’ha elaborat en el grup de treball del Consell Municipal LGTBI amb la participació de les entitats FAGC, ACATHI, Veus Trans, Stop, GAG i Encara en Acció.
L’acte començarà a les 11.00 h. del matí i finalitzarà a les 13:30 h. Contarem amb actuacions musicals, activitats de visibilitat i sensibilització, com ara la “Biblioteca vivent”, dinamitzada per ACATHI (una activitat de llibres-persones en què es convida la ciutadania a conèixer les realitats de persones trans, intercanviar opinions i aprendre). L’activitat de “La glorieta dels desitjos”, dinamitzada per Stop, que omplirà la glorieta de Sonia Rescalvo Zafra amb llaços de colors i de petits missatges trans positius. Un taller de xapes adreçades als infants, promogut per Veus Trans, un taller de bosses organitzat pel GAG i Encara en Acció i un espai on la ciutadania podrà enregistrar missatges de vídeo amb unes paraules adreçades a la Sonia on podran explicar que significa per elles l’acte.
L’actriu i còmica no-binària, i activista pels drets de les persones trans, Vidda Priego s’encarregarà de la conducció de l’acte on hi participaran representants municipals, membres de les diferents entitats LGTBI de la ciutat i del Consell Municipal LGTBI. També tindrà lloc una taula rodona entre les persones impulsores de l’acusació popular: M. José Varela, advocada que va exercir l’acusació popular, Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’homofòbia, Jordi Petit, president d’honor de la Coordinadora Gai-lesbiana de Catalunya i Beatriz Espejo, fundadora del col·lectiu de Transsexuals de Catalunya.
L’acte comptarà amb les actuacions musicals de Josyllo i Amori.
Qui va ser la Sonia Rescalvo?
La Sonia Rescalvo Zafra va néixer a Cuenca l’any 1956. Durant els seus anys de joventut, es va traslladar a Barcelona, on va passar a formar part del món artístic del Paral·lel al Teatre Arnau. Va treballar molts anys com a vedet i va arribar a ser molt famosa. Amb la crisi de l’espectacle de varietats es va quedar sense feina i va haver de traslladar-se al parc de la Ciutadella, on vivia i es dedicada al treball sexual.
La matinada del 6 d’octubre del 1991, va ser brutalment assassinada per un grup de neonazis a la glorieta del parc de la Ciutadella. En el moment de l’agressió, Sonia Rescalvo estava dormint amb la seva amiga Doris, que també va ser atacada. Abans de fugir, el grup de nazis va agredir a una tercera persona sense llar a l’hivernacle dels parc, qui va perdre la visió.
Els fets van ser denunciats pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i la Coordinadora Gai-Lesbiana. L’any 1994 es va celebrar el judici a l’Audiència Provincial de Barcelona i la sentència va ser condemnatòria per un delicte d’assassinat.
30 anys de la primera sentència condemnatòria per delictes d’odi
L’assassinat de Sonia Rescalvo va ser un crim d’odi de caràcter feixista. En aquest cas, es van barrejar la trans-fòbia, per l’odi a la identitat de gènere de la Sonia i l’aporofòbia, és a dir, el rebuig per ser una persona que vivia al carrer, sense mitjans econòmics.
En el moment en que es va produir el crim no existia encara la figura penal dels delictes d’odi. El fet de que fos denunciat per part d’entitats LGTBI i que els assassins fossin condemnats va marcar un precedent per acabar amb la impunitat dels crims contra persones LGTBI+.
Amb el temps, Sonia Rescalvo s’ha convertit en un símbol per als col·lectius LGTBI que lluiten contra la trans-fòbia, l’odi i el feixisme. El 6 d’octubre, data de la seva mort, ha passat a ser significativa per a la memòria de les persones trans a Catalunya i se situa en el context de l’Octubre Trans, que a escala internacional reivindica la des-patologització d’aquestes identitats.