Amb motiu del 25N, el districte de Gràcia guanya una nova placa als seus carrers dedicats a Rosalia Rovira, una de les primeres locutores de ràdio en català que va viure al carrer de Sant Agustí, 14.
Dins la programació d’activitats pel 25N, dilluns 24 de novembre es va celebrar un homenatge en record a la Rosalia Rovira, una de les primeres locutores de ràdio en català. L’acte va tenir lloc al carrer Sant Lluís, 14, on va viure. La consellera de feminismes del districte de Gràcia, Mercè Saltor, la periodista Elvira Altés i la seva neboda-neta, Montserrat Hernàiz, van participar en la descoberta de la placa en memòria de la Rosalia Rovira i li van dedicar unes emotives paraules.
La periodista Elvira Altés, reconeguda recentment amb la Medalla d’Honor de Barcelona, ha treballat sobre la memòria històrica de l’actriu i locutora de ràdio per tal d’aconseguir el reconeixement de la Rosalia Rovira en una placa de carrer a Gràcia.
Rosalia Rovira: la veu que va brillar a la ràdio i va ser silenciada pel franquisme
Nascuda a Barcelona el 1903 i formada en teatre, Rosalia Rovira va passar de ser una actriu reconeguda a convertir-se en la primera dona locutora de Ràdio Associació el 1931. En una època en què la dicció era clau per superar les limitacions tècniques, la seva veu clara i el seu català impecable la van situar al capdavant d’un mitjà en expansió. Va començar dirigint un programa infantil i ràpidament es va consolidar com la locutora més valorada i millor pagada del panorama radiofònic.
La seva trajectòria no només va marcar un punt d’inflexió en la presència femenina a la ràdio, sinó que va reflectir l’aposta del mitjà per connectar amb nous públics en plena efervescència cultural dels anys trenta. Rosalia Rovira va guanyar popularitat amb el Consultori Femení de Montserrat Fortuny, un programa pioner dirigit a dones que combinava consells de bellesa i llar amb música a la carta, contribuint a la massificació del mitjà.
Poques imatges i fragments de veu queden de Rosalia Rovira. La seva trajectòria va de l’estrellat radiofònic a la humiliació imposada pel franquisme, convertint-se en símbol d’un mitjà i d’un país que va viure una guerra civil i quaranta anys de dictadura.