Women and feminism

Hi ha obres d'art a les quals cal tornar-hi sempre, perquè cada nova revisió afegeix capes de coneixement a allò que hem descobert abans. Tres exemples ràpids: el  Quijote de Miguel de Cervantes,  L'art de la fuga de Bach i  Kind of Blue de Miles Davis. No és agosarat afegir a la llista una pel·lícula com  Birdman, d'Alejandro González Iñárritu, estrenada el 2014 i guanyadora de quatre premis Oscar i un Grammy per la banda sonora, firmada per Antonio Sánchez, amb un solo de bateria improvisat segons el que ell anava veient i interpretant en pantalla.  Birdman inclou també passatges clàssics o música composta (Mahler i Chaikovski, per exemple), però el nucli central –i radical– de la pel·lícula és la visió de Sánchez, que a més a més és la veu que s’escolta a l’inici i al començament de la banda sonora. Segons Iñárritu, «la bateria va ser per a mi una gran manera per trobar el ritme de la pel·lícula», filmada gairebé sencera en un únic pla seqüència. «Com que no tenia les eines per editar que determinessin temps i espai, sé que necessitava alguna cosa per ajudar-me a trobar el ritme intern de la pel·lícula», continua el cineasta mexicà. I aquí entra Sánchez amb aquest  tour de force que veurem per primera vegada al nostre país en directe. És a dir, la projecció de la pel·lícula amb la banda sonora interpretada al mateix temps per Sánchez. Ell, des de fa més d’un any instal·lat al Maresme, també s’afegeix a la teoria de la relectura: «Ara la faig com si m'haguessin donat 10 anys per pensar com fer-la.»