Women and feminism

Què més podem dir de Cimafunk a la seva tercera visita a Barcelona? Que el remolí cubà que el 2019 ens va enamorar a l'enyorada sala BARTS ha multiplicat les connexions i el poder, especialment per la seva estreta relació amb l'escena de Nova Orleans, ciutat separada en néixer de la seva germana bessona, l'Havana. «Potser la vacuna més potent contra el desànim, potser l'aspirina més funky del mercat –dèiem en la seva última compareixença al festival–, Erik Alejandro Iglesias, àlies  Cimafunk, torna a envair la nostra ciutat amb el seu funk cubà tamisat amb blues, rumba, son i txa-txa-txa en una barreja salvatge que ens porta sense remissió cap a un  groove irresistible, juganer i optimista.» Un concert de Cimafunk, ho sabem bé, és una celebració de la vida i una redefinició sense fronteres de la música cubana i de la identitat afrolatina maridada amb l'anomenada  black music. La millor  terapia pa tu cuerpa, ya tú sabes.

Cimafunk, veu

Raúl Zapata, bateria 

Mario Mesa, percussió 

Katerin Ferrer, saxo tenor

Ilarivis García Despaigne, trombó 

Arthur Alvares, teclats

Miguel Villavicencio, percussió menor

Diego Barrera, guitarra 

Ibáñez Hermida, baix elèctric