Avui, 21 de setembre, se celebra el Dia Internacional de la Pau, una jornada establerta per les Nacions Unides el 1981 per “commemorar i enfortir els ideals de pau” i dedicat específicament “a l’absència de guerra i violència”. Enguany, arran de la pandèmia, el lema anunciat per les Nacions Unides és “recuperar-se millor per un món equitatiu i sostenible”.
És un dia per recordar la interdependència de la pau i els drets humans; una no pot existir sense l’altra. La cultura de pau i no violència és el marc imprescindible perquè els drets humans puguin existir i desenvolupar-se. Alhora, el dret a viure en un món on es respectin els drets, sense violència ni agressions, només és possible en una cultura que promogui la pau.
De fet, la Carta de les Nacions Unides, que és el tractat fundacional de l’ONU, estableix en el seu primer article que el propòsit central de l’Organització és “mantenir la pau i la seguretat internacionals” a través del desenvolupament econòmic i social dels pobles i del respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals, sense discriminacions.
Acostumem a pensar que la pau és l’absència de conflictes però de fet, si adoptem una concepció mes positiva de la pau, aquesta va molt més enllà i també es refereix a eliminar tota violència directa, cultural i/o estructural que pateixin les persones tant en l’àmbit privat com públic. I això passa, entre d’altres coses, per assegurar que tothom pugui satisfer les seves necessitats bàsiques i gaudir de la seva dignitat i els seus drets.
És precisament per això que l’objectiu 16 de l’Agenda 2030 (que com us explicàvem anteriorment és el pla d’acció per afavorir el desenvolupament sostenible a nivell global) s’ha dedicat a la Pau, la Justícia i les Institucions Sòlides. L’objectiu: “promoure societats pacífiques i inclusives per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells”.
Una fita clau és reduir els delictes i els actes violents de qualsevol tipus, erradicant completament els que afectin els infants. A banda, es perfila el model a seguir per les institucions públiques, que han de ser eficaces, responsables i transparents i protegir les llibertats fonamentals i garantir un accés universal a la justícia, en condicions d’igualtat.
A la ciutat de Barcelona, són diversos els plans i programes municipals que s’han posat en marxa per avançar en aquest objectiu. Els podeu consultar tots en aquest enllaç.
Per concloure, recuperem una reflexió de Jordi Calvo, coordinador de l’oficina de l’International Peace Bureau (IPB) a Barcelona, que apunta que la pau està present en molts moviments de defensa de drets de la ciutat i d’arreu i que els moviments es necessiten entre ells: “De fet, el pacifisme és profundament feminista, ecologista i antiracista”.