La discriminació al dret a l’habitatge és una denuncia cada vegada més freqüent de les persones amb discapacitat, que sovint afronten llistes d’espera de deu anys.
No és la primera vegada que es parla de les dificultats que troben moltes persones amb discapacitat per trobar un habitatge. La falta d’adaptació de les entrades dels immobles i dels pisos solen estar entre les reivindicacions més freqüents. El mes de juliol, l’activista Xavi Dua declarava a BTV “des de fa mesos busco un pis on poder viure i on em pugui moure amb la cadira de rodes. Després de presentar tots els papers i complint els requisits per poder llogar-lo la resposta sempre és un ‘no’”.
Actualment, a la dificultat per accedir al mercat d’habitatge, se li suma el fet que únicament un 3% de l’habitatge de protecció oficial està reservat per a persones amb discapacitat física i, segons l’entitat ECOM, “no existeixen ajuts específics per adquisició d’habitatge per a persones amb discapacitat. Simplement es pot accedir a les ajudes per adquisició d’habitatges per a la població general”.
L’article 9 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’any 2006, estipula “a fi que les persones amb discapacitat puguin viure independentment i participar en tots els aspectes de la vida, els estats han d’adoptar mesures per assegurar l’accés en igualtat de condicions a l’entorn físic”, del qual forma part edificis i l’interior dels habitatges. En l’article 28 també es destaca la necessitat de garantir un nivell de vida i protecció adequat, que passa, en part, per accedir a l’habitatge públic.
La guía per a la defensa dels drets de les persones amb discapacitat de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i la Federació ECOM, insta a la ciutadania a denunciar les discriminacions i les vulneracions de drets per motius de discapacitat, fent un recull de conceptes i recursos per facilitar la denúncia. A l’Informe de la discriminació de l’any 2019, l’Observatori de les discriminacions va recollir un 11,3% de discriminació cap a persones amb discapacitat.
Malgrat ser les mes conegudes, les traves per accedir a pisos no acaben en les persones amb discapacitat física. L’Associació Dincat, que reuneix a 400.000 persones i 300 entitats en defensa de les persones amb discapacitat intel·lectual, denuncia que hi ha persones que porten una dècada esperant un habitatge. Segons dades de la Generalitat, hi ha 3.250 persones amb discapacitat a Catalunya per accedir a un habitatge. En aquest sentit, per a Dincat “el sistema actual d’accés a l’habitatge està molt lluny de garantir aquest dret. El sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les, causa una gran incertesa a les famílies del col·lectiu”.
L’organització considera que “una de les grans problemàtiques és que, sovint, a la persona se li assigna una plaça quan ja és massa tard, és a dir, quan es queda sense família que el pugui atendre. En aquest moment, amb caràcter d’urgència, l’administració assigna una plaça que pot quedar a qualsevol indret de Catalunya, desarrelant la persona del seu entorn habitual”. D’altra banda, el col·lectiu reclama que “es defineixi i doni a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis residencials i s’estableix un procediment clar perquè les famílies comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable”.
En aquests moments, únicament un 1,5% del parc d’habitatge públic de lloguer social està destinat a les persones amb discapacitat, “molt lluny de la mitjana europea, que es troba al voltant del 15%” apunta Dincat, qui remarca que no hi ha un percentatge d’habitatge de protecció oficial destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, com sí que es fa amb les persones amb mobilitat reduïda.
Un debat el pròxim 9 de desembre, organitzat en el marc del Ccicle Parlem de Drets del Centre de Recursos en Drets Humans, reunirà a la Federació ECOM i Dincat per aprofundir en la discriminació a l’habitatge que pateixen les persones amb discapacitat, i abordar la forma de treballar conjuntament amb les administracions per garantir el dret fonamental a un habitatge digne en igualtat de condicions.