OMIC

La intel·ligència artificial i el metavers estan revolucionant el sector tecnològic i, de retruc, també està modificant la manera com les persones compren productes i contracten serveis. Aquestes disrupcions posen damunt la taula qüestions com la protecció dels drets de les persones consumidores; de quina manera s’han d’adaptar els processos de mediació de consum als nous entorns virtuals i quins factors cal tenir en compte a l’hora de preveure l’atenció i l’assessorament que hauran d’oferir les administracions i les entitats de consum en un futur. 

Durant la seva intervenció inicial, la regidora Raquel Gil ha destacat que, cada cop més, “la ciutadania consumeix per diversitat de canals de compra o contractació de serveis, “. En aquest sentit, ha recalcat la importància de “saber detectar i implementar eines necessàries que fomentin persones consumidores fortes, empoderades i coneixedores dels drets que tenen en tots els entorns”. De la mateixa manera, la regidora ha recordat que l’administració pública i les entitats de persones consumidores tenen un mateix repte: adaptar-se als nous panorames tecnològics per continuar ajudant i orientant la ciutadania en matèria de consum. “eines com la IA, o entorns com el metavers ens obliguen a comptar amb un coneixement, eines i capacitat d’atenció cada cop més sofisticades”, ha reconegut. 

Cap a la societat 5.0

El torn d’obertura de la regidora ha donat pas a la taula rodona sobre intel·ligència artificial, el metavers i els drets de les persones consumidores. El debat ha comptat amb la participació de Sílvia Pardo Prado, advocada membre de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i mediadora en consum, i Isabel Pons Laplana, tècnica en Serveis al Consumidor de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances  de Catalunya (AICEC-ADICAE). La conversa ha estat moderada per Francesc Puigdomènech, cap del departament de Consum de l’Ajuntament de Barcelona. 

La taula rodona ha servit, d’entrada, per analitzar l’impacte que tindran aquestes tecnologies en l’àmbit del consum, en les nostres relacions de consum. “Estem transitant d’una societat 4.0 caracteritzada per la gran recol·lecció de dades que  cap a una societat 5.0, en la qual els nostres hàbits són els que generen les dades”, ha advertit Sílvia Prado, de l’ICAB. Per Isabel Pons, aquest paradigma obre un munt d’interrogants. “Cal veure si tots els productes i serveis que s’oferiran a través d’aquests mitjans seran transparents i donaran sempre tota la informació necessària a les persones consumidores”, ha explicat. 

Més comoditat, menys llibertat

Durant el debat, Prado ha destacat que noves tecnologies com la IA o el metavers tenen pros i contres. “Per un cantó, ens aportaran molta comoditat, però, per l’altre, ens restaran llibertats”, ha opinat. En aquest sentit, Pons ha recordat que ja existeix un debat molt intens sobre com s’han de tractar informacions delicades com les dades biomètriques o de veu; de quina manera es recullen i quins usos poden fer-ne les empreses. “De la mateixa manera que les persones consumidores podem saber quins ingredients conté un refresc per veure si en som al·lèrgics, faria falta tenir un registre públic d’algoritmes que ens advertís de les dades que estan recompilant. 

En el marc del debat, també s’ha tractat el projecte de Llei d’Intel·ligència Artificial de la Unió Europea intent de preveure nous conflictes, refermar els drets de consum, i noves vies per solucionar-los.

Ara bé, tot i els reptes que suposa la IA i el metavers a nivell regulador, aquestes noves tecnologies també poden suposar un benefici per a la defensa de les persones consumidores. “Les administracions públiques i les entitats podem aprofitar les facilitats que ens pot donar la IA a l’hora d’agilitzar els terminis d’atenció a les persones consumidores i els tempos de resolució de conflictes”, ha recalcat Pons. Per la seva banda, Prado ha ratificat que “cal que les OMIC catalanes i les associacions de consum segueixin molt de prop aquestes tecnologies”. Així, ha exemplificat que en un futur potser serveis com l’OMIC hauran de tenir una opció d’atenció a través del metavers, si més no, la necessitat d’aprofitar la IA per millorar la información, educació, prevenció en les relacions de consum.

Altres intervencions han aportat opinions sobre:

• L’autentificació i la validació de les identitats del consumidor i de l’usuari en les transaccions.
• La personalitat única digital en la UE i què passa quan se surt fora del territori comunitari.
• La bretxa digital
• La immutabilitat del blockchain davant els registres dels usuaris i consumidors.
• La falta de transparència en les dades que conté l’algoritme d’una IA per poder saber els criteris de presa de decisions que afecten la ciutadania i les persones consumidores.
• Un possible registre d’algoritmes.
• El metavers i la internalització de les relacions de consum.
• El dret de les persones consumidores a conèixer si es troba davant d’una intel·ligència artificial.
• Passar de la intermediació a la mediació en marketplaces i xarxes socials.
• Una responsabilitat tecnològica per a les IA en el dret de danys als consumidors.
• Drets com els ARCO i les obligacions de l’e-consumidor.