En un espai típic per a les masies, destaca aquesta casa burgesa, força més moderna i amb una configuració de regust colonial que avui dia acull el museu de la immigració

Tot i que en el paisatge previ a la urbanització del delta del Besòs hi predominaven les masies, el cas de Can Serra és diferent perquè no es tracta d’una casa que fa d’epicentre d’un domini agrícola sinó d’una segona residència burgesa.

Construïda a mitjans del segle XIX, la família Rocamora consta com a primera propietària. Des del 1855 era en mans del que se’n deia un “indiano”, un empresari que havia fet fortuna a Cuba, i probablement aquest és el motiu d’una configuració en què destaca una magnífica porxada a l’entrada que dona lloc a un generosa sortia exterior des de la primera planta.

Canvis de mans, fins al domini públic

Més tard va ser la residència de la marquesa Moragues, esposa d’un hisendat barceloní de cognom Serra que va donar nom a la casa. Aleshores, el seu gran jardí arribava fins a Can Tondo, la propietat veïna en direcció al mar per on avui dia passa l’autopista que surt de la Gran Via barcelonina.

Cap al 1870 va arrendar la casa la família Fusté, que seria l’última nissaga que hi va residir fins a l’expropiació a finals del segle XX, quan s’havia de construir la ronda Litoral.

De casa d'estada, a museu

Can Serra acull des del 2004 el Museu de la Història de la Immigració de Catalunya, el MHIC, un museu molt oportú en aquesta ubicació atès que la composició social de la població a les ribes del Besòs és majoritàriament d’origen migrant. La peça estrella és un vagó original de “el Sevillano”, el tren que durant dècades va enllaçar Sevilla i Barcelona en un viatge que durava un dia sencer.