El Llarg Viatge
Abans dels Jocs Olímpics de 1992 es va desenvolupar un programa de monumentalització dels barris de la ciutat, i aquesta escultura n’és fruit. Es va inaugurar l’abril d’aquell any en una rambla Prim que havia estat urbanitzada aleshores.
L’obra és de Francesc Torres Monsó, artista gironí que va oferir una escultura abstracta en què els punts d’equilibri simbolitzen la fragilitat de la vida a la terra. S’hi combinen 6 volums geomètrics entrellaçats que formen un monòlit fragmentat de 6 metres situat al caire d’un estany de 60 metres que permet veure’l reflectit, com rememorant el mite de Narcís.
Els límits poètics de la geometria
L’obra pertany a una sèrie del mateix nom del 1980 amb què l’artista proposava una estètica de base arquitectònica per aprofundir en l’ordre de la construcció. Prèviament, els seus treballs ja derivaven cap al cub negre en evolució d’idees visuals que apareixien en obres figuratives anteriors, i El Llarg Viatge és la sublimació expressiva d’aquesta poètica geometria tridimensional. Una arquitectura impossible que sembla que es pugui trencar en qualsevol instant, com els límits del llenguatge cap a l’interior de l’ésser humà.
Arbres, espai, lleure, passeig
La llarguíssima extensió que s’obria de la Sagrera al mar oferia la possibilitat de generar un gran pulmó verd per al barri que cosís veïnats i servís de punt de trobada. D’aquest desig va sorgir la urbanització de la rambla de Prim, que es va convertir en l’espai idoni per exhibir una obra artística excepcional amb què assenyalar el futur.