El pont dels Passadors
El primer pont sòlid del Besòs es va construir aquí el 1885 per fer-hi passar el tramvia que havia de connectar Barcelona i Badalona per Sant Adrià. El va fer La Maquinista Terrestre y Marítima, i era una estructura de ferro sobre pilars dobles. Era en posició obliqua respecte el pont actual, i això feia que la carretera de Mataró dibuixava una corba en entrar-hi.
Una besossada (una crescuda sobtada del riu) el va destruir el 1937 en plena Guerra Civil, i això va dividir en dos la línia del tramvia. Aquells anys sense pont es van fer llargs, perquè les persones havien de creuar el riu a peu per continuar el trajecte.
Pont de treballs forçats
El 1942 la dictadura de Franco va destinar setanta presoners de guerra republicans a treballs forçats per fer un pont, però una altra besossada també el va destruir el 1943 i en van haver de fer un altre el 1944, que va ser el definitiu.
Apart de la duresa de la feina, només els descomptaven un dia de condemna per cada dia treballat, una mostra fefaent de l’explotació que el règim feia d’una mà d’obra captiva gairebé en règim d’esclavitud.
Ofici digne de gegants
El riu Besòs sempre ha estat difícil de creuar per l’amplada de la seva llera i per la virulència de les besossades. Això va fer imprescindible l’ofici de passador del riu, que era qui ajudava les persones a creuar-lo amb passeres de fusta o a collibè. Documentat ja el 1617, l’ofici de passador és un senyal d’identitat adrianenca que fins i tot ha inspirat els gegants de la vila.