Els habitatges del Besòs
Des de la rambla de Prim i fins a Sant Adrià s’estén un gran polígon del 1959 que se’n va dir “del Sud-oest del Besòs”. Havia de donar resposta urgent a la immigració d’aquells anys, de manera que l’any 1968 ja hi havia gairebé 5.000 habitatges entre els carrers Llull i Bernat Metge.
La planificació urbana l’enllaçava amb el Pla Cerdà que ja s’estenia de l’Eixample cap al Poblenou, i ho va fer amb illes de cases que combinaven edificis diversos, des de torres i blocs lineals a cases unifamiliars en rengle, esponjades amb places intercalades. La façana de la rambla, un espai més diàfan, es va reservar a l’edificació més densa amb botigues ran de carrer.
Habitatges, persones i... equipaments?
El plantejament, molt interessant, contrastava amb el que l’estatal Obra Sindical del Hogar feia a la Pau just aleshores, però les dues promocions van patir del mateix: sobre el paper hi havia d’haver tot d’equipaments que no acabaven d’arribar mai, i la qualitat de les edificacions en va fer sorgir patologies comprometedores.
Les mancances van provocar l’organització veïnal, reivindicativa, cosa que ha acabat conformant un barri socialment molt actiu amb una vida associativa molt viva.
Dos barris, i més, en un de sol
L’actual barri del Besòs i el Maresme és, de fet, la federació de dos entorns urbans desenvolupats per separat a una i altra banda de l’actual rambla Prim quan encara era una riera a cel obert. La urbanització d’aquesta gran avinguda va cosir socialment i urbanística els dos marges, i els va dotar d’un punt unificador i de relació comú extraordinari com és aquest immens bulevard.