La passera del Molinet
Malgrat que ara ja és un pont del tot actual, el punt de connexió entre les dues lleres manté la memòria del molí que hi havia a la banda de Santa Coloma
La veu popular suggereix que la primera passera de taulons va ser una proposta de l’empresari Ignasi Sala per facilitar l’arribada de les persones treballadores a la seva fàbrica. Fos de qui fos la idea, durant dècades el riu es va haver de travessar per un pont rudimentari de poc més d’un metre d’ample que durant anys ni tan sols no tenia barana.
El nom li ve per un petit molí que hi havia al marge de Santa Coloma, el molí d’en Tristany, i se’n feia un ús intensiu perquè escurçava molt la distància entre les dues ribes. No només per accedir a les fàbriques sinó també per anar als mercats de Santa Coloma i de Sant Adrià, cosa que el va convertir en un potent dinamitzador econòmic i comercial.
Crescudes i destrosses
El Besós és un riu torrencial d’un pendent alt que arrossega força graves quan hi ha precipitacions intenses de curta durada que el fan créixer sobtadament. Les crescudes, anomenades besossades, solien tenir prou força com perquè a cada riuada calgués reconstruir la passera.
La vella passera de fusta entre el Bon Pastor i el raval de Santa Coloma va tenir una substitució de formigó el 1978, i va mantenir la denominació en record al vell molí.
La passera del Molinet actual, amb el pont del mateix nom al fons
La vella passera de taulons, ben transitada
Uns taulons salvadors
La connectivitat ha estat imprescindible en el desenvolupament de les societats, i el Besòs durant els anys de creixement demogràfic no se n’escapa. Per això la urgència de facilitar el creuament del riu encara que fos amb un precari pont de taulons que va trigar massa dècades a convertir-se en un pont modern.