Sant Ambròs, a la Pau
Baixant pel carrer Cristóbal de Moura, allà on el carrer fa un colze sorprèn l’aparició, sobtant, d’un element entre triangular i piramidal que sosté un rellotge
Inaugurada el 1968, l’església forma part del grup residencial de la Pau promogut per l’Obra Sindical del Hogar. Es tracta d’una obra moderna signada per l’arquitecte Cèsar Martinell que consta d'una nau de planta rectangular i alçada bàsicament amb formigó tot i que hi combina el maó vist a la part baixa dels murs. Amb sostre pla i absis recte, la capçalera és poligonal amb un atri.
L'estructura superior està dividida en plafons que conté un fris vidriat, horitzontal, que representa esquemàticament els dotze apòstols voltant Jesús. El va confeccionar la Unión de Maestros Vidrieros de Irún, i no només protagonitza la façana de la plaça, sinó que atorga una molt particular il·luminació natural a l’interior de la nau principal.
Torre del rellotge singular
El campanar és un element molt peculiar, sorprenent, situat al costat de l’església, i a la italiana manera, no hi té contacte físic. El formen dues peces de formigó de gairebé quinze metres d’alt i 45 centímetres de gruix que configuren un triangle. A mitja alçada estan unides per una peça amb forma d’estrella, i més amunt hi ha un travesser d'on penja una campana. També sosté un rellotge d'esfera a dos vents, i al cim hi ha una creu metàl·lica.
La peculiar torre campanar de l'església de Sant Ambròs
La façana de l'església de Sant Ambròs
El vitrall de la façana de Sant Ambròs, vist des de la nau
De Milà a la Pau
Aureli Ambròs, o Ambrosius Mediolanensis, va ser bisbe de Milà al segle IV, i actualment n’és patró. La tradició reconeix a Ambròs la promoció del «cant antifonal», en què un costat del cor respon alternativament l'altre, i el cristianisme occidental l’identifica com un dels quatre doctors de l'Església. Per tant, es tracta d'una de les figures eclesiàstiques més influents.