Paradistes i joves. Quatre històries sobre els mercats Diuen que no hi ha joves als mercats i potser no són tants com voldríem, però d’haver-hi, n’hi ha i molts i per demostrar-ho seguirem el nostre recorregut per diferents places de Barcelona per parlar amb tres d’ells. La nostra primera parada és a la carnisseria Magrans del Mercat d’Horta, allà ens trobem amb l’Oriol Pasqual, que s’enorgulleix de ser la quarta generació de carnissers de la seva família. “La propietària és la meva mare, però qui porta el negoci soc jo, que soc aquí des de sempre, venia de ben petit al mercat a ajudar”. Amb aquesta trajectòria estava predestinat.

“A diferència d’altres paradistes, jo tinc una carrera, vaig estudiar turisme i vaig treballar del que vaig estudiar a un hotel, però si jo no seguia, l’empresa familiar desapareixia, així que vaig tornaraquí, a fer una cosa que m’agrada i que voldria que continués el meu fill perquè l’empresa continués vivint”.

L’Oriol està entusiasmat amb la remodelació del mercat que ha de començar d’aquí a un any i ens explica com ha canviat la pandèmia el tipus de públic que s’hi atansa pels taulells del mercat d’Horta, “arran del confinament hem notat que ve molta més gent jove al mercat, tenien més temps, no podien anar a menjar fora i van descobrir que als mercats reben un tracte personalitzat i troben un producte de molta més qualitat que a les grans superfícies. Ara es tornen a veure parelles joves amb nens comprant a la plaça. Els ha agradat i repeteixen, segueixen venint un cop s’ha acabat el confinament, sobretot els divendres a la tarda i els dissabtes. Venen quan volen comprar coses fora de l’habitual i aquí troben producte de proximitat, sostenible i ecològic. La gent està cada cop més conscienciada amb aquest temes. A més han redescobert el plaer de cuinar. De cop moltes persones que compraven hamburgueses i bistecs per fer a la planxa, s’animen i compren per fer un fricandó”.

L’Oriol també posa l’accent en un tema sovint desapercebut, “igual d’important que vingui gent jove als mercats, ho és que la gent jove hi treballi, és molt més fàcil pel tu a tu tractar amb persones de la teva edat; a més, és l’única manera de trencar amb aquesta idea que anar al mercat és de gent gran. Hem de fer un relleu generacional, en aquest mercat, per exemple, la mitjana d’edat dels paradistes és de 55 anys”.

Al Mercat de les Corts, aquest rejoveniment dels paradistes ja s’ha produït, o si més no, aquesta és la sensació que té el Roger Trilla, que només té 36 anys, però ja en porta 20 treballant a la plaça. “Jo no volia estudiar, així que als 16 anys vaig començar a treballar a l’autoservei del mercat i al cap de poc temps em van agafar en una de les fruiteries on vaig ser quatre o cinc anys, fins que vaig tenir l’oportunitat de comprar la meva pròpia parada, una de molt petita que era d’un senyor que tenia pressa per jubilar-se, crec que era la pitjor del mercat, la més cantonera i la més petita. Allà vaig fer quatre duros, després em va sortir la possibilitat de tenir una altra parada, que és la que tinc ara”. La base del seu producte són les verdures, però ha especialitzat la seva botiga en tes, mels i bolets.

Creu que al Mercat de les Corts hi ha tota mena de públic, “potser una mica més de gent gran, però hi ha clients de totes les edats. Tenim moltes famílies i a més el Mercat de les Corts es un lloc on es treballa molt bé, no ens podem queixar”, ens explica i conclou que “ara la gent jove ens ha redescobert, és clar que a les vuit a un súper veuràs més joves que a un mercat, però també és veritat que a la gent li agrada menjar bé i als supermercats no troben el producte que hi ha aquí, per això venen cada cop més”.

Deixem el barri de les Corts per anar cap a aquella Barcelona a la qual s’ha d’anar expressament, que quan mira cap a la muntanya no veu el Tibidabo, sinó el castell de Torre Baró i quan mira cap al mar es troba amb les xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià. Anem al Mercat de la Trinitat per parlar amb l’Alejandro, que treballa a Fruites i verdures Rossy. Va començar fa relativament poc, a mitjans de desembre. “No tenia feina, no estava estudiant, alguna cosa havia de fer, així que vaig venir a la parada de la seva mare”.

La seva clientela és sobretot gent gran. També alguns joves, normalment fills de mares que ja venien aquí a comprar. Molt de tant en tant, parelles que acaben d’arribar al barri i comencen a venir al mercat, “encara són poquets” ens diu. Igual que els seus companys d’altres mercats, a l’inici del confinament van començar a veure més gent jove, i segueixen vinent, però només els caps de setmana. És un tema d’horaris. L’Alejandro posa el dit a la ferida en fer el seu diagnòstic sobre el futur dels mercats. “Molta gent ha deixat de cuinar, i aquí rau bona part del problema, de fet, a les noies de la parada que ven els llegums cuits, que també ofereixen coses fetes, els va fantàstic, tenen a la gent desesperada per comprar el seu menjar cuinat”.

Si voleu conèixer més paradistes, estigueu ben atents al blog, perquè anirem recorrent més mercats de la ciutat per descobrir més històries d'aquests joves comerciants.