Acostumem a prendre el cafè d'una esgarrapada buscant de bon matí el cop que ens dóna la cafeïna per acabar-nos de despertar o per lluitar contra la nyonya que sentim després d'un àpat. Però darrere seu hi ha tota una ciència, un món d'aromes i de sabors que ens poden obrir la porta a nous plaers. No ens equivoquem si pensem que un bon cafè és com un bon vi.

El cafè és una fruita, una cirera que neix en les zones altes dels tròpics i genera un element, la cafeïna, que té com a missió defensar la planta dels atacs dels insectes. Segons l'espècie el contingut d'aquest element serà més o menys concentrat. Aquí acostumen a prendre cafè de l'espècie robusta. És la que dóna un gust més fort i la menys apreciada pels amants del bon cafè, que creuen que només produeix un líquid fosc i amargant amb molt pocs matisos. S'estimen més el cafè aràbiga, d'un gust molt més suau. Els grans de cafè aràbiga contenen molts més olis i sucres naturals i el resultat és un sabor molt més ric, on podem notar tocs de fruites.

De què depèn el gust del cafè? Doncs de moltes coses, en primer lloc, de la quantitat de cafeïna que contingui. Els grans de l'espècie robusta tenen entre un 2 i un 4% de cafeïna, mentre que l'aràbiga només en té entre un 0,7 i un 1,5%. Com en cas dels vins, també del terreny on hagi estat cultivat, de la forma en què s'hagi tractat i de com s'hagi torrat.

Perquè una cosa que se'ns escapa és que el cafè, abans d'arribar al nostre paladar, ha estat cuinat tres cops. Primer quan s'asseca per poder treure els grans de la cirera, segon quan es torra i, finalment, quan el preparem a casa per consumir-lo.
La planta que el produeix acostuma a créixer als llocs més remots i sovint conflictius del planeta. 

Així que valdria la pena donar-li a aquest producte el tracte que es mereix i aprendre a gaudir d'ell amb petits detalls, com per exemple, fugir dels torrefactes o les barreges que en porten, que tenen un regust de cremat perquè en torrar-lo han afegit sucre. Evitant també els cafès que es venen en càpsules i, no només per l'aroma, sinó pel mal que fa al planeta. Diuen que l'alumini és infinitament reciclable, però si aquest alumini està barrejat amb cafè, no es pot reaprofitar. I el mateix passa amb les càpsules fetes amb altres materials.

L'ideal seria poder comprar el cafè en gra i moldre'l just abans d'omplir la nostra cafetera. Si seguim aquestes regles i trobem alguna parada en algun mercat on poder trobar cafè provinent de comerç just, farem un regal al nostre cos i al nostre planeta. A més, el marro del cafè serveix per nodrir les nostres plantes i, fins i tot, hi ha qui l'aprofita per fer cultiva bolets. Aquesta, però, ja és una altra història.